A vegades ens trobem enmig d'entorns ensopits, apagats, on viure-hi la joia de l'Evangeli sembla una difícil empresa d'anar a contracorrent. Fins i tot se'ns pot acudir de tirar la tovallola per aquest fet, perquè veiem impossible arrossegar tanta gent i tanta rutina cap a un ambient millor.
Brillar no consisteix en res més que en ser un mateix, netament davant de Déu. Quan vivim i reconeixem quotidianament els detalls amb què Déu ens mima, aquest amor experimentat s'encomana, brilla. A vegades, la llum no ve de res espectacular, ni grans canvis. Sol tocar el cor de les persones. Canviar l'estil de fer les coses per un de més generós, que s'oblida d'un mateix, fins dels propis drets, per amor a l'altre. Això captiva, i es torna incandescent. Potser, si mantenim aquesta llum amb l'ajut de Déu, acabem per testimoniar com alguna bombeta del nostre voltant també acaba finalment il·luminant-se.
