Bona nit Jesús. Avui he vist cremar alguns terrenys. Companys meus es trobaven enmig de les flames, en perill: una hipoteca que no pot pagar, la parella que no l'entén i es malfia, la mare que no sembla sanar del càncer que la colpeix...Jo aguantava la mànega eixuta davant seu, confiant en tu, amb els ulls clavats als seus. I l'aigua va arribar, vam obrir un espai per on escapar: aquella paraula, aquelles preguntes sobre Déu, aquella set de sentit. Els problemes encara cremen, cert. Però tu vas donar-los consol i respir. Gràcies per fer-me bomber, vull ser alliberador de persones.