Autenticitat

Fa temps, anys, la pregària era més autèntica, des del cor. Jo m'apassionava explicant a Déu el que vivia, i el sentia... Ara, però, tot sembla fred, mental, rovellat... com un autòmat... què em passa?On és l'infant que propulsava? La innocència que desarmava el cor? Jesús, que deixi amarres: prou controlar-ho tot! El protagonisme el té el cor. Pregar no és pensar. És la teva hora.