Els grups de música necessiten acordar i sincronitzar cada detall i moviment. No n'hi ha prou amb saber-ne, ni tant sols amb saber-se de memòria la partitura de la cançó. Cal haver assajat plegats, escoltar l'altre, i adaptar-se a l'harmonia conjunta, per caminar tots al mateix compàs.
Aquest assaig s'ha d'anar fent vàries vegades abans d'un concert. Però una estona abans, si escoltem els instrumentistes no només afinen, també repassen racons difícils i girs més sobtats que els posen a prova la rapidesa dels dits, o la intensitat dels pulmons. Assagen no pas perquè no en sàpiguen les notes, sinó perquè cal desvetllar els sentits i esperonar-los a estar a punt quan calgui fer el mateix salt, la mateixa filigrana. Cal haver passat i entrenat recentment aquell repte.
Déu s'assembla a l'assaig musical. No només en sabem de música (som humans), sinó que a més hem après la partitura: coneixem intel·lectualment a Déu a través de dades històriques de Jesús, i el que han dit d'Ell els creients. Potser fins i tot som capaços d'endinsar-nos amb suavitat per l'harmonia de Déu, percebent-lo durant els dies a través dels qui ens envolten. Però els nostres sentits queden entumits i mandrosos si no els desvetllem i els "posem en solfa", si no els entrenem per als revolts musicals de la vida, si no invertim temps en la pregària, la interioritat i l'espiritualitat per tal de reforçar en els sentits allò que prepara Déu, que assaja Déu en les nostres hores i dies.
Ajuda'ns, Déu nostre, a assajar cada dia les teves melodies, per tal que puguem tocar des de l'Esperit on sigui, d'imprevist, al costat de qualsevol persona i orquestra.
