Una pregària que no s'estila és la d'agraïment. Per què fer-la? Sembla inútil, improductiva. Demanar perdó, sana. Fer una petició, és per obtenir un resultat. Però pregàries com l'agraïment, la contemplació... semblen desterrades si no es practiquen des de l'òptica d'assaborir la vida, des de l'òptica de criatura de Déu.
Cada una de les nostres curses a la vida han estat possible perquè algú ha corregut abans, i ens ha donat el relleu. El Déu de Jesús no és un Déu que fa màgia per regalar-nos tot el que som avui, sinó que actua en els cors i les vides de qui ens han donat el relleu: en Josep, la veïna Pepita, la mare Montserrat... tots un mosaic de noms i regals per nosaltres, fa que ara fem gambades per la pista. Gràcies, Déu meu, per ser tant bo. Que la teva bondat m'inspiri.