El 81% de l’electorat americà que es defineix com a blanc i evangèlic va votar Trump el 2016. Un sector que, tot i no representar més d’un 15% de la població, és clau en les eleccions americanes pel seu compromís polític.
Donald Trump, no és només una personalitat excèntrica, sinó que és deutor d’una ideologia religiosa compartida amb els seus votants fidels de l’Amèrica profunda (a qui encara anima a finançar la seva lluita als tribunals per seguir un mandat més a la Casa Blanca).
Aquesta ideología és molt propera a l’evangeli de la prosperitat i té l’origen en el pastor William Kenyon que defensava (cap a finals del segle XIX) que pel poder de la fe es poden modificar les realitats materials concretes. Així, la fe porta a la riquesa, a la salut i al benestar, mentre que la manca de fe porta a la pobresa, a la malaltia i a la desgràcia. Com els saduceus en temps de Jesús, que creien que Déu premiava els homes bons en vida. Si ets ric i poderós és perquè ets bo, tens una fe robusta i Déu t’acompanya.
No és estrany, doncs, que Trump digui que els EU són beneits per Déu per la seva fe i que al Sud del Riu Gran estan enfonsats en la misèria per manca de fe, ni que refusi els emigrants i defensi el lema “primer Amèrica” en tant que nació escollida. Aquesta ideologia també lliga amb la idea del somni americà, segurament distorsionada perquè no sembla que es preocupi gaire dels ideals de democràcia, dels drets civils, la llibertat, la igualtat o l'oportunitat de prosperar o d’obtenir algún èxit a la resta de la població.
Una interpretació reduccionista i instrumental de l’evangeli, la fe com a eina per pujar en l’escala social, que no es preocupa pel proïsme. On ha quedat la misericordia de Jesús alliberador de tota la humanitat?
