Avui fa just 10 dies des de que vam començar el confinament a causa del COVID-19, vivim temps d'incertesa, de frustració i vivim un nou paradigma global que mai abans ens havia tocat veure. A mesura que han anat passant els dies he pogut fer un procés de reflexió i anàlisis de la situació que vivim i hi ha dues paraules que han rondat la meva ment últimament; fe i resiliència. Considero que la fe és quelcom essencial per la vida humana, necessitem creure en allò que encara no veiem però que esperem. Tenir fe és un treball diari, una decisió que s'ha de prendre i tenir plena convicció en ella. D'altra banda aprendre a ser resilients enmig de la realitat que ens toca viure avui, és quelcom també imprescindible. Aquests dies podem parar i pensar en la importància de l'ésser humà, el valor de la vida i l'esforç conjunt per donar solució a la crisi que vivim.
Quan tot sembla complicat és essencial tenir fe i saber que tenim un Déu que té control sobretot i que enmig de la incertesa ell és roca ferma.