M’agradaria fer-me ressò d’un article publicat a la revista 5W, que parla de dos col·lectius “essencials però discriminats” durant la pandèmia.
Són els temporers i les cuidadores: l’alimentació i la cura de la gent depenent. És essencial que hi hagi qui se n’ocupi.
Però són temporers i cuidadores discriminats perquè són estrangers. En el marc legal de la Llei d’Estrangeria, exclosos de l’accés als drets fonamentals.
La població local no ha fet cas de la crida dels pagesos a recollir cireres i els temporers sí. Ningú els volia llogar res. “Vam anar a l'Ajuntament a protestar, érem poques persones. Distància social, mascareta i tot. Ens va cridar la policia, ens van detenir i ens van denunciar”.
La sort de les cuidadores no ha estat millor. Moltes no han pogut abandonar el pis de les persones a qui cuidaven per tornar a casa seva, sota l’amenaça de perdre la feina. Sense contracte, amb una situació administrativa irregular, sense salari mínim, sense poder estar de baixa, sense hores extres, sense protecció per a la covid, etc
Fa vergonya dir això perquè ja hauria de ser: és fonamental com a societat que veiem els migrants com allò que són, persones, i no com a treballadors a explotar. És essencial que puguin regularitzar la seva situació, que tinguin un espai digne on estar-se, que no siguin discriminats, que no s'abusi de la seva desprotecció i fragilitat.
Jesús ens diu "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, que jo us faré reposar". Ell vol que tota la humanitat (i especialment la cansada i afeixugada) pugui reposar en ell, tenir una vida digna. És cert que algunes entitats lluiten perquè millori la situació i s'hi comprometen fent que algun dels col·lectius discriminats pugui estar una mica més protegit. I que en plena "crisi dels temporers" Kouta va llogar tot un edifici per a ells. És cert que alguns faciliten aquest repòs i que això dóna esperança, però ens queda encara un camí llarg a recórrer.
