Ja portem un mes de confinament. Quan tot just començava, va fer-se viral un escrit que Kitty O’Meara va publicar a la seva pàgina web The Daily Round. Possiblement molts de vosaltres el vau rebre per whatsapp. Més o menys diu una cosa així:
"Y la gente se quedó en casa. Y leyó libros y escuchó. (...) Y aprendió nuevas formas de ser. Y se detuvo. Y escuchó más profundamente(...). Y la gente empezó a pensar de forma diferente. Y la gente se curó. Y cuando el peligro terminó la gente se encontró de nuevo. Lloraron por los muertos. Y tomaron nuevas decisiones. Y soñaron nuevas visiones. Y crearon nuevas formas de vida. Y sanaron la tierra completamente. Tal y como ellos fueron curados".
Un poema que pren sentit en un moment de pandèmia que ens crida a aturar-nos i a reflexionar. Avui, igual que fa 2000 anys, tenim ganes de veure i d'imaginar un futur nou i millor, per a nosaltres i per als nostres fills, per als qui vindran. Tant de bo que de la crisi del coronavirus en sortís una societat més justa i fraterna, més centrada en la cura dels altres i de la casa comuna i menys en l'explotació.
Tot això ja ho veurem... però aquests desitjos de vida nova són una aspiració tan humana! Una aspiració que es fa realitat en Jesús Ressuscitat, si sabem veure'l: en la donació del personal sanitari i dels serveis bàsics i socials, d'ensenyants que treballen des de casa, de cuidadors dels més vulnerables (la nostra gent gran) que en alguns casos s'han autoconfinat amb ells per protegir-los, de voluntaris de tota mena, d'iniciatives per fer que es pugui acompanyar els malalts i que les persones no morin soles, de la crida a acabar immediatament totes les guerres i el comerç d'armes. En la generositat de tota aquesta gent hi tastem la vida nova de la Pasqua.
No sabem com serà la societat que en sortirà de tot plegat, hi ha veus per a tots els gustos, però el que sí que sabem és que ara i aquí trobem ja molts signes d'esperança. Bona Pasqua!
