Hi ha una realitat que veus i una altra que és, així ho diu la Fundació Foessa en el seu VIIIè Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya. El vídeo “La realitat que veus no és la que és”, vol, d’una banda, treure’ns les ulleres i que descobrim la realitat i, de l’altra, que ens en fem responsables.
Una de les cares més despietades de l’exclusió social és l’exclusió residencial. Aquest gener han mort al carrer tres persones sense llar a causa del fred. Diu Peio Sánchez, rector de la Parròquia de Santa Anna (Barcelona), que l’últim graó de la pobresa és el carrer, “i el que ve després és la mort”.
La Fundació Arrels, explica com s’ha agreujat la situació de les persones sense llar: “la crisi per la covid-19 ha provocat canvis importants per a les persones sense llar a Barcelona. Hi ha menys espais on resguardar-se i sentir-se protegides i les persones que viuen al carrer veuen amb impotència que hauran de passar més hores a la intempèrie.
També s’estan detectant casos de persones i famílies que perden la feina i l’allotjament. És difícil accedir a serveis socials i obtenir una resposta ràpida que impedeixi que, per primera vegada, dormin al carrer.
“Els recursos que s’adrecen a les persones sense llar ja eren insuficients abans de la pandèmia. El que s’ha evidenciat ara és que quan hi ha necessitats no cobertes i arriba una situació inesperada com l’actual, els serveis socials es col·lapsen”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.”
Ens cal una mirada atenta sobre aquesta realitat tan vulnerable, que necesita abric i protecció en un sentit molt ampli. Ens cal exercitar aquesta mirada atenta individualment, en comunitat i com a societat.
També podem preguntar-nos quins projectes (no només d’ajut a persones sense llar, sinó en un ventall més ampli) encaixen amb la nostra manera de ser, amb la nostra formació, amb la nostra agenda. O quins recursos podem oferir…
