Barrejat amb els missatges de les mesures per controlar la pandèmia d’aquest mes de novembre hem escoltat que, entre les diverses motivacions per plantejar aquestes restriccions hi ha, també, la de “salvar la campanya de Nadal”.
Disculpeu-me, però la primera impressió que m’ha fet aquest enunciat ha estat que això és un clam de la societat de consum: mirem de doblegar la corba de la incidència de la pandèmia perquè, quan arribin les dates de Nadal i Reis, puguem comprar, gastar i consumir tot el que fèiem en anys anteriors i, si pot ser, una mica més...
M’ha fet reflexionar... És cert que aquesta és una crisi global: a l’arrel hi ha un tema de salut pública, però que encadena aspectes socials, laborals, etc., perquè la vida econòmica està frenada. Així ha estat en tots aquests mesos que portem, amb algunes oscil·lacions, i segurament serà també en Nadal. No és cosa de broma: per a molts, serà un Nadal difícil.
Però... serà Nadal! La festa d’aniversari de Jesús que neix! L’amor de Déu que baixa a la terra i es fa “persona”, fins i tot... nadó! És un missatge d’Amor que ha impregnat la cultura, els costums, i ressona amb accents de família, generositat, joia, retrobament, tendresa... Algunes manifestacions externes de tot això potser es veuran afectades, però... tornem a l’essència del Nadal! Les limitacions que puguem tenir al desembre potser, fins i tot, impedeixen realitzar algunes iniciatives solidàries tal i com les veníem fent fins ara: que això sigui un estímul per posar en pràctica un amor més creatiu.
Potser el clam en aquestes vigílies de les festes hauria de ser un altre: Salvem el Nadal!
