Martin Firrell és un artista anglès d’art contemporani que explora la relació entre l’art, la fe i la vida. Una de les seves actuacions artístiques ha abordat la següent qüestió: “Què és el que fa que valgui la pena viure? És una pregunta que sovint es fa la majoria de les persones en viure una situació desagradable. I jo també me l’he fet, tenint en compte que de vegades visc històries que em fan patir.
Així doncs, després de reflexionar-hi durant uns dies, puc respondre aquestes paraules de caire existencialista convençuda que en la meva vida, malgrat tot, gaudeixo d’éssers i de possibilitats que em fan afirmar que val la pena que visqui.
Davant de tothom i de tot, hi són ma mare i mon pare. Sempre m’acompanyen en el que visc i en el que sento. Representen tothora un referent a seguir. M’han empeltat la cultura, que m’alimenta l’esperit, i m’han ensenyat que cal lluitar per resistir i per vèncer l’adversitat. No puc oblidar-me de la gent que m’envolta i que m’estima. Les bones amistats i la resta de la família són una raó més per superar els moments més tristos i decebedors i somriure a la vida.
Finalment, tinc una llista llarga, que acabaré en tres punts suspensius, que he de rellegir quan busqui més arguments per estimar la vida que frueixo. Aquests són alguns dels mots que la configuren: la pluja, un viatge, la música, la literatura, el cinema, la pintura, l’arquitectura, l’aroma del cafè, la migdiada, un passeig vora el riu, el mar, el sol, la il·lusió de crear quelcom...
Val la pena viure amb l’esperança que el demà portarà un nou dia envoltat de passió. En qualsevol moment pot passar alguna cosa que marqui un nou rumb en el camí. Per això, cal buscar, perquè els tenim, nous motius per continuar caminant.
He de donar una oportunitat a la vida perquè em sorprengui. Viure és dur, però cada dia pot tenir un bri de joia.