La intenció d’aquesta secció, com bé diu al capdamunt d’aquestes línies, és “oferir una lectura o claror cristiana a l'actualitat”.
Bé, aquesta vegada serà sobretot la “lectura d’una cristiana” sobre un element de l’actualitat: les imminents eleccions del 14 de febrer. I ho dic així, clar i català, perquè soc conscient que la que aquí us exposo és una opinió personal i per tant, no implica que tots els cristians hi coincidim. Però si serveix per oferir claror, o per fer pensar, benvinguda sigui.
No vull reflexionar sobre els programes polítics de les 15 formacions que es presenten, sinó sobre una qüestió prèvia: l’oportunitat o no de celebrar-les ara, en les actuals circumstàncies epidemiològiques.
Els analistes polítics podran dir si les eleccions al febrer, o al maig, afavoreixen a tal o qual partit, però jo em pregunto si afavoreixen a les persones, a tu, a mi, al veí, al parent...
És evident que la qüestió de fons és un conflicte de drets: a la salut, a la seguretat, a elegir lliurement els propis representants en la gestió política... Quin és l’ordre de prioritat? Quin dret s’ha de garantir abans que un altre? La resposta no és fàcil, certament, no vull simplificar superficialment, però me n’he anat a la Declaració Universal dels Drets Humans i trobo que l’article 3r diu que “tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat”. I a l’article núm. 21 diu que “tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits”.
Ara ho dic amb les meves paraules: no trobo lògiques aquestes eleccions ara. Primer el dret a la vida, a la salut, per poder exercir els altres drets. Em podreu dir exagerada però crec que també la vida està en joc, ens la juguem, permetent d’anar a votar a malalts de covid... Potser ho dic perquè a la meva bombolla de convivència ja hi ha hagut positius, hi ha qui està en tractament per càncer, hi ha sanitaris en primera línia i no necessito mirar el telenotícies per saber com va la corba... Crec que tots coneixem malalts i difunts per la pandèmia, amb una vinculació més o menys propera, i això no és una opinió, ni una impressió personal: són fets i dades.
Personalment, he mirat de resoldre aquest conflicte de drets exercint el meu vot per correu, com moltes altres persones, més que mai, però sobretot, amb aquest article, voldria fer una crida a la reflexió sobre quines són les opcions fonamentals de cadascú i com a societat, quina és la nostra escala de valors.
