En aquest últim temps, cada vegada estic més convençuda que la realitat es llegeix a cop d’oxímorons (disculpeu la parauleta...). És a dir, que amb l’aparença de contínues contradiccions, el que vivim amaga un significat molt més profund. I en aquestes m’hi trobo... a la recerca de la significació més àmplia, gran, profunda.
Només un exemple, però segur que vosaltres en trobareu més.
Abans es deia que la roba bruta es renta a casa... Ara, amb el món digital en què vivim, resulta que les parets de la casa són transparents, per tant tot s’hi veu... I encara que no fos així, sembla que la moda és mostrar-se, explicar a la plaça pública, de la TV o de les xarxes, el que fem i deixem de fer, de la pròpia vida i de la dels altres... Intimitat: algú se’n recorda què vol dir?
Ja portem més d’un any de l’entrada en vigor del RGPD (disculpeu ara aquesta sigla impronunciable que val per Reglament General de Protecció de Dades...). No sabeu a què em refereixo? Doncs al “accepto” que tots hem clicat alguna vegada, o moltes vegades, per donar consentiment a la utilització o emmagatzematge de les nostres dades personals... En el món anglosaxó parlen de la “privacy”. Ai de tu, si fas servir les meves dades personals sense el meu consentiment!
Elements oposats, contradictoris, que es combinen de manera complexa, permetent alhora de percebre un nivell més profund de la realitat. Volem exhibir-nos, exposar-nos... o volem protegir-nos, custodiar-nos? O tot una mica? O de vegades una cosa més que l’altra?
Blanc o negre? O grisos?
Jo crec que blanc i negre, i grisos.
