Plou sobre mullat i l’explosió a Beirut, fruit de la negligència d’uns quants que no van desfer-se d’una càrrega molt perillosa (2.700 tonelades de nitrat d’amoni emmagatzemades al port) deixa el poble libanès indefens, davant de tanta corruptela i d’una economia molt migrada, mentre milers de ferits són als hospitals i s’han esgotat els recursos per fer front a les necessitats sanitàries i de reconstrucció de cases que ha deixat l’explosió (entre moltes altres coses).
En aquest context, després de mesos de pandèmia, de l’augment els darrers anys del “discurs de l’odi” a nivell global… el passat dia 8 d’agost va morir Pere Casaldàliga.
Conegut com “el bisbe dels pobres”, va trobar la seva vida perdent-la per causa de Crist i de l’evangeli al costat dels pagesos sense terres, dels pobles indígenes i dels explotats a Sao Félix de l’Araguaia, Brasil. En va fer una de les seves causes.
Aquestes paraules testimonien la seva vida:
“La solució sempre, en tot cas, és l’esperança.
Una esperança, però, que es posi a fer feina,
que sàpiga viure el dia a dia,
que miri de fer amb d’altres
el treball de la justícia i de l’alliberament.”
Agraïm la vida tan plena del bisbe Pere Casaldàliga i de tants altres que donen la seva vida per causa de l’evangeli, dels qui no es deixen vèncer per la impotència. Fem cas de les seves paraules i, com ell deia, “deixem el pessimisme per a temps millors”.
