Aquest diumenge Catalunya s’ha mullat. Pocs motius són prou forts com perquè tot un poble s’aplegui amb un mateix objectiu. Ja fa 25 anys que la lluita contra l’esclerosi múltiple ho aconsegueix. Una bona causa que ens convida a mullar-nos i ens recorda que som tan vulnerables com resilients.
Per a les persones amb aquesta malaltia, que no se sap ben bé com s’origina i que, en alguns casos, encara no té tractament, són clars exemples de superació. S’han trobat, de cop i volta, amb un company de viatge que no esperaven i que els fa la guitza. No és però, una barrera. La investigació a més, avança perquè el seu camí sigui cada cop més pla. Per això ens hem mullat. Per això ens seguirem mullant.
Mullar-se però, és fer un pas decidit, una acció concreta, prendre una posició clara i defensar-la. En el món actual, mullar-se no sempre de moda. Les posicions decidides fan por a algunes persones. Els semblen excloents, fins i tot arriscades. Sortosament, quan es tracta de mullar-se per una causa noble com ho és la d’aquest diumenge, la por de molta gent desapareix.
La campanya del Mulla’t, com la de La Marató, són ocasions en què l’altre agafa un pes específic a la vida d’un mateix. Curiosament, es tracta d’un altre desconegut, al nostre entendre, dèbil, i un petit gest ens fa sentir que contribuïm a millorar la seva vida. Està molt bé que ho fem i no podem deixar de fer-ho.
Tanmateix, aquest altre desconegut pot ser algú a qui sí que posem cara i nom, que conviu amb nosaltres en el dia a dia i a qui moltes vegades no tenim tanta voluntat d’ajudar. Un gest, una paraula agradable, una conversa animada, poden ser també una manera de mullar-se per l’altre. Ho tenim fàcil i ho podem fer cada dia.
