Enguany hem commemorat, enmig de circumstàncies excepcionals, el cinquè aniversari de la publicació de l'encíclica papal Laudato si'. D'amplíssim ressò dins i fora de l'Església, en ella Francesc denuncia l'anomenat paradigma tecnocràtic, un model de civilització responsable de convertir la natura (la "mare terra") en mercaderia, en un conjunt de béns de consum, i per tant de legitimar-ne l'espoli sistemàtic i sense escrúpols. En definitiva, denuncia un model que ens ha fet oblidar que els humans no som els propietars de la natura, sinó que hi formem part orgànicament i que cal tenir-ne cura com a creació.
La Laudato si' va ser escrita amb la voluntat de tranformar la nostra mirada sobre el món i de fer visible una Església que es compromet amb un model d'humanitat més sensible al respirar de la natura. I efectivament està tranformant l'Església: des de la consciència ecològica en les parròquies (ecoparròquies) a l'organització d'un sínode a Brasil, el Sínode per a l'Amazònia, el 2019, veiem que a l'intern de l'Església s'estan produint moviments de fons que indiquen una conversió en la sensibilitat eclesial.
En contrast amb aquest moviment, però, aquestes darreres setmanes trobem informacions referides precisament a l'Amazònia que demostren que les denúncies que fa la Laudato si' segueixen vigents i que és més urgent que mai escoltar-les. A títol d'exemple: segons l'Institut Nacional d'Investigació Espacial del Brasil, aquest agost s'han produït gairebé 30.000 incendis a l'Amazònia, i en la primera setmana de setembre ja se n'han declarat més de 1.000; la tala d'arbres segueix sense control; el comerç il·legal de fusta o l'apropiació de terres per a l'explotació indiscriminada no s'atura...
Resta, doncs, molt de camí per a la conversió ecològica i no podem defallir i abaltir-nos com a Getsemaní. Cal mantenir-nos desperts, en vetlla, i seguir sent testimonis del canvi de consciència que ens clama la mare terra.
