Al llarg de la vida, vas adquirint coneixements d’àmbits molt diferents i gràcies a aquests decideixes seguir el teu camí basat en diversos valors. Al cap i a la fi, és la pròpia persona que escull el que creu que és millor, però a vegades no tot depèn del mateix individu, sinó que hi ha factors externs. La reputació, per exemple, està creada pel teu entorn i suposa un pes important, ja que els judicis de valor no sempre reflecteixen la teva consciència o pensaments. Aleshores, de quina manera podem unir aquests dos conceptes per tal d’adaptar-los a la nostra vida de la millor manera possible?
Tots els éssers humans passem per diverses etapes i no en totes elles actuem seguint el mateix model. Tot al contrari, moltes vegades realitzem accions que en un futur ens poden afectar negativament, com podria ser el cas d’haver comès una barbaritat en l’adolescència. En aquell moment determinat, la nostra consciència està tranquil·la perquè pensem que hem actuat correctament. No obstant, amb la maduresa t’adones que aquell fet ha afectat la teva reputació de manera que has de trobar una solució.
No sempre és fàcil justificar una acció que vas fer en el passat i que no et representa en el present. Tothom comet errors i el mètode més efectiu per superar aquests obstacles és demanar disculpes a aquelles persones que s’han vist afectades, incloent-hi a tu mateix. Així doncs, tot i que la reputació no sempre la pots controlar, la teva consciència estarà tranquil·la.
En conclusió, ningú neix ensenyat i sense aquestes errades no aprendríem a donar forma a la nostra identitat. Els valors que anem acumulant són l’essència per reconèixer el bé i el mal i com va expressar Sant Ignasi de Loiola, intentem reflexionar sobre les nostres obres per determinar com poden afectar el nostre entorn i saber si hem actuat amb bona o mala fe.
