La Patagònia? No dels bisbes a una planta nuclear

I jo em pregunto, llegint aquesta notícia enmig de les vacances: i per què m’hauria d’importar que els bisbes de la Patagònia rebutgin la instal·lació d’una planta nuclear a Rio Negro? Hi ha una resposta ben clara: perquè m’indica que els bisbes són persones amb inquietuds i identificades amb el seu poble, i que saben dir sí quan és sí, i no quan és no. Hi ha massa crítica fàcil a l’Església, titllant-la d’inoperant o de còmplice dels poderosos. Els bisbes de la regió argentina de Comahue han expressat públicament el seu rebuig a una idea que els sembla que va contra la dignitat humana: “No hi ha les condicions per a aquesta acció que tingui en compte d’una banda la protecció dels habitants, i per l’altra, la cura de la casa comuna”. Els bisbes han parlat. S’han pronunciat. Han exercit la seva condició profètica. 
El bisbe emèrit Virgini Bressanelli entén, a nom dels bisbes de la Patagònia, que el país necessita més energia elèctrica, i que és una oportunitat laboral, però al mateix temps demana que s’estudiïn altres tipus d’energia que no emetin gasos d’efecte hivernacle. A casa nostra hem tingut temes que podrien demanar un posicionament semblant: calen pisos turístics? És bo que s’instal·li el Harrod Entertainment World a Salou? I molts temes més.
 
Ens hem de preguntar si els bisbes s’han de pronunciar sobre temes socials i polítics, encara? Volem una jerarquia que reflexioni només sobre la Trinitat? Els bisbes de la Patagònia són realistes, i, al costat del seu poble, es pronuncien, amb pros i contres. Això és positiu, i aquesta és una actitud que s’hauria de poder demanar a representants eclesiàstics implicats amb les alegries i els neguits de la seva gent.
 
Algú gosa dir als bisbes que fan discursos buits, abstractes, insubstancials? A vegades aquesta audàcia s’ha d’exercir, perquè la urgència per un món millor és real, ara i aquí. I no cal que endossem la responsabilitat als estaments episcopals: i nosaltres? Tenim criteri? Argumentem? Tenim present la visió cristiana de la vida davant aquestes qüestions? La Patagònia és lluny, però ens interpel·la, ben de prop.