Hi ha dones que han marcat una època i han estat determinants per a la història i Edith Stein (1891-1942) n’és una. La seva festa el 9 d’agost ha tornat a posar llum sobre una figura fascinant i encara poc coneguda entre la gent més jove.
No només és patrona d’Europa sinó que està a “la llista” per ser doctora de l’Església, ella que ha estat possiblement una de les dones més potents que ha tingut l’Església Catòlica al segle XX. Nascuda en el si d’una família jueva, va passar molt conscientment per l’ateisme i es va convertir al cristianisme, esdevenint més tard monja carmelita. El seu nom religiós és Teresa Beneta de la Creu (la seva admiració per santa Teresa d’Àvila va ser determinant en el seu pas al cristianisme).
Stein, que és santa, ens ensenya que l’amor de Jesucrist passa a través del patiment”. Ho va dir Joan Pau II el 1998 en la seva canonització. No ens agrada, sentir que el patiment forma part de l’amor, però no es pot entendre l’amor veritable sense tenir-ho en compte. I una persona que va donar la seva vida a Auschwitz “pel seu poble”, entenent pel seu poble els jueus, és un exemple que ens pot fer pensar. Llegim a les notícies accidents, desgràcies, el mal en diverses formes. I malgrat tot, aquesta no pot ser la darrera paraula.
Edith Stein no és un personatge turmentat i fosc. És una dona que ha escrit textos meravellosos sobre l’esperança i l’empatia. Una dona que de jove va ser molt amiga dels seus amics. Les seves cartes són una delícia.
Vaig tenir la sort de visitar el seu convent a Colònia, on va entrar el 1934. Les monges de l’arxiu la recorden encara. Els seus escrits ja han estat traduïts. La seva petjada és enorme i les seves frases, com “qui cerca la veritat cerca Déu” són tota una invitació a la meditació.
En una Europa sovint a la deriva en els principis més fonamentals que ens fan a tots més persones, Stein és una llanterna que podríem tenir tots encesa i compartir amb qui no la coneix. Poseu a l’Edith a la vostra vida, no us en penedireu.
