Jugar amb la religió

En Màrius Serra, artífex de l’Enigmàrius, jugador amb paraules, ludolingüista i escriptor, ha impulsat el Joc de Paraules sobre les Religions amb què enguany s’ha tancat la XIV Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya (www.cinemaespiritual.cat) que organitza la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General d’Afers Religiosos. L’experiència ha estat molt estimulant i ha induït els participants a fer servir l’enginy, i també el seu bagatge religiós, per poder aconseguir algun dels premis, que anaven des de Diccionaris de les Religions (www.claret.cat) fins a ampolles de vi del Celler Clua la Terra Alta (www.cellerclua.com ), llibres del mateix autor Màrius Serra (www.mariusserra.cat) o entrades per a la Filmoteca de Catalunya (www.filmoteca.cat). 
Jugar amb la religió és possible i s’ha de fer, perquè no podem deixar la religió en el calaix dels assumptes seriosos i prou. La religió certament és un tema fonamental, una dimensió pregona de la persona humana. Però no té perquè està lluny del terreny del joc. Quan era més petita, em van regalar un Trivial Bíblic. Estava editat per una associació evangèlica. Era molt divertit, i també decebedor, anar veient el nivell que tenim de cultureta bíblica, bastant millorable, per cert, entre la gent de la meva edat. I jo... ja fa 20 anys que vaig estudiar Teologia! Pensem doncs en els més joves, saturats d’informació però escassos de coneixement.
 
En un sopar al Centre Edith Stein, el professor M. A. Pulido de la Fundació Pere Tarrés (www.fundacioperetarres.cat) ha presentat idees i praxis de l’àrea d’espiritualitat del seu centre.  Els joves s’interessen per l’espiritualitat, però és complex arribar-hi. Cal ser imaginatius, escoltar molt. És per això que ell ha fet unes enquestes, i la meitat dels estudiants han assegurat que s’apuntarien a activitats pastorals interessants. En un recent estudi de l’Observatori Blanquerna, s’ha constatat que molts joves no s’interessen per la religió perquè “no els serveix”. Més enllà del concepte utilitarista que això comporta, és un bon argument per pensar. Jugar, fer servir, veure la religió... són elements que ens poden ajudar a meditar. El tresor hi és, i les ganes de trobar-lo, també.  Potser el que fallen són les mediacions. Reflexionem-hi!