L’Advent esdevé el temps d’espera per la celebració del naixement de Crist. Exactament, un període de 4 setmanes on la reflexió i l’oració són els elements més destacats. Pensar sobre com hem actuat aquest any, com podem millorar les nostres actituds, com enfortir la relació que tenim amb Déu… Tot i això, és l’Advent l’únic temps d’espera que hem de tenir en compte?
Moltes persones esperen poder viure en el seu país sense guerra, moltes esperen marxar del país per poder sobreviure, moltes esperen que s’acabi la fam i la violència, moltes esperen que s’acabi la pandèmia, moltes esperen trobar la felicitat immersa en el fe… Totes aquestes esperes apareixen dia rere dia. Moltes causen desànims mentre moltes d’altres alegria, però totes tenen un missatge comú: l’esperança. El que ens ensenya l’Advent és a preparar-nos per un fet important, penedir-nos de les accions negatives que hem comès, però, sobretot, tenir la paciència per tenir l’esperança i la fe necessàries per renovar el present.
Conseqüentment, aquest temps marca l’inici d’un període on podem reflexionar sobre totes les persones que, sigui quin sigui el motiu, s’esperen. No obstant, a través dels moments i de l’entorn que ens rodegen, podem donar sentit a les nostres accions. No és el moment d’estar quiet i ignorar el que succeeix. Tot al contrari, és el moment d’estimar, de compartir, de parlar, d’orar, d’aprendre, de canviar. Donar sentit a la nostra presència en un món ple d'injusticies, on hi ha d’haver algun determinant que ens faci tenir en compte els altres i no només mirar per un mateix.
Finalment, no només hem de viure aquest període litúrgic amb alegria i profunditat, ja que arriba el Messies, sinó que també hem de ser conscients al llarg de l’any de les diverses circumstàncies difícils que van apareixent al llarg del camí. Així doncs, intentem modificar l’espera pel canvi. Un canvi positiu que ens farà actuar i participar plenament de les situacions que estem disposats a transformar.
