Ha calgut un mal comú com el que estem vivint amb la pandèmia del coronavirus per entendre què és el bé comú.
L’afectació del covid 19 s’estén a tots els continents. Certament, amb diversos graus d’impacte entre la població d’uns països i uns altres, però si més no, la por a aquesta malaltia s’ha generalitzat a tot arreu i els efectes econòmics són i seran més globals que mai i, com sempre malauradament, més acuts entre els més desafavorits.
Calia el mal comú d’aquesta pandèmia contra el bé comú de la salut per entendre que som un cos, un organisme, que vivim lligats i vinculats tots els habitants de la terra.
Els investigadors científics donaran la seva aportació per comprendre el perquè i el com d’aquesta malaltia que afecta les persones, però tots som cridats a fer una reflexió més profunda sobre la salut del cos social en el seu conjunt. Si ho fem, podrem adonar-nos que el coronavirus ha posat en evidència que la globalització, molt forta en alguns aspectes econòmics, és feble en el sentit de comunitat humana, ha posat en evidència una desintegració del cos social. I aquesta és una veritable malaltia.
La recerca va en busca de tractaments per guarir o si més no alleujar de forma immediata els efectes del coronavirus i, a mig termini i de forma definitiva, d’una vacuna que ens estalviï nous malalts. La vacuna contra la malaltia del cos social serà una veritable solidaritat i l’esforç per arribar-hi depèn de cadascú de nosaltres: sortint d’un mateix, anant a l’encontre de l’altre, tornant a l’essencial de les relacions, que és l’amor que ens uneix.
Perquè aquest mal comú ens ha evidenciat una gran veritat, que ha de ser-ho en plenitud: som una gran família de 7.700 milions d’éssers humans, amb un sol Pare.
