“Ningú es salva sol. Pau i fraternitat”. Aquest va ser el títol de la 34ª trobada internacional de l’Oració per la Pau, que va tenir lloc la setmana passada a Roma. Representants del cristianisme, judaisme, islam i budisme es van reunir amb un objectiu principal: pregar per la pau a la terra. Com diu el Papa Francesc, la guerra no és la solució a cap problema. Tot i la situació complexa que estem vivint, en un món de desigualtats i pors, ens hem de mostrar units i treballar junts per una nova estructura de salut, educació i pau.
Actualment, les diverses comunitats religioses coexisteixen arreu del món, en altres paraules, existeixen en el mateix temps sense que cap sigui infravalorada. És necessària aquesta coexistència de la diversitat, on cada comunitat té les seves pròpies característiques que enriqueixen la humanitat. És així com podem veure la diferència i la diversitat en un mateix paper. Per altra banda, hi ha un factor que falta: la convivència.
Quan les condicions de convivència es deterioren, és quan apareixen guerres. Aquest concepte es refereix a entendre els altres, escoltar i respectar els seus interessos, ajudar-los en les dificultats… Hem d’aprendre a viure en companyia, en una societat diversa i plural, de manera que hi hagi molta comunicació i diàleg interreligiós i intercultural. Si oblidem les diferències entre les diferents comunitats, trobarem el punt comú de totes: ajudar als altres, perdonar i ser, com va dir el Sant Pare, Fratelli Tutti.
Així doncs, no només pensem en existir simultàniament amb els altres sinó en trobar espais de convivència de manera que hi hagi fraternitat en un clima de pau entre totes les religions. Hem de trobar la manera d’interactuar i relacionar-nos per superar els conflictes i reptes quotidians. La voluntat d’actuar i voler canviar el món és un instrument de cooperació crucial per eliminar la violència. També, la fe ens ajuda a créixer en un camí de reconciliació i nous camins a l’esperança perquè un món sense guerres, no és una utopia, sinó una realitat.
