Aquest curs 2020-21 s’imparteix per primera vegada la matèria de religió islàmica en vuit instituts públics de Catalunya, en una prova pilot que més endavant es podrà avaluar. Però són moltes més les famílies que han fet aquesta demanda. Aquest fet no ens ha d’estranyar, si tenim en compte l’increment del pluralisme religiós a casa nostra, una realitat que s’ha anat forjant en els darrers trenta anys.
El fet religiós és un fenomen universal i positiu, no hi ha hagut mai cap societat sense expressions religioses… sembla que és inherent a l’existència humana la cerca sobre l’origen i el sentit de la vida. La dignitat de tota persona humana exigeix el dret de seguir la pròpia consciència i de poder manifestar-la públicament, i en una societat plural és fonamental el diàleg de les cultures i les religions, però perquè això sigui possible, cadascú ha de poder-se desenvolupar i no ha de renunciar a la seva identitat.
L’any 1992 l’Estat aconfessional espanyol va signar tres acords amb religions considerades d’arrelament notori: amb la Federació de Comunitats Israelites, amb la Comissió Islàmica, i amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques. Amb l’Església catòlica ja s’havia signat un acord el 1979. Tots quatre acords estableixen disposicions concretes en els àmbits jurídic, pedagògic i cultural.
L'ensenyament religiós és un dret que cal estendre a totes les religions, i que ara comença a fer-se realitat en el cas de la religió islámica perquè la llibertat religiosa és un dret que no només ha d’existir en teoria sinó que cal que es desplegui fins al final.
