Comencem la primera setmana sense estat d'alarma. Deixem enrere tres llargs mesos de confinament i incertesa i ens endinsem en una nova realitat sent molt conscients que l'estat d'alarma ha acabat però el virus no.
Si fem memòria de tot el que hem viscut aquests mesos, me'n adono que els dies s'han fet llargs però les setmanes curtes, ens hem endinsat a escala global a una nova temporalitat, veiem cues on abans era impensable i ens adaptem als nous tempos que requereixen poder mantenir les distàncies de seguretat. Si ens plantegem la composició d'aquesta nova normalitat, podem fer consciència que si és una nova realitat, no és normal i si és una realitat normal ja no és nova.
Dos punts de vista que ens porten a agafar perspectiva. Certament vivim temps complexos, de canvi accelerat i nous paradigmes que despunten marcant tendència.
Tot és canviant i incert, excepte Déu, ell és el mateix ahir, avui i demà i és que enmig d'aquesta realitat tan canviant podem estar segurs d'una cosa i és que ell no canvia. Enfoquem la nostra normalitat en una perspectiva d'eternitat.
