Caminar enmig de l'incertesa

Vivim temps d'incertesa, de fet portem diverses setmanes avançant cap a un futur amb molts interrogants i poques respostes. La condició humana fa que busquem el control sobre tot allò que de nosaltres depengui i podem afegir que també busquem controlar allò que no depèn de nosaltres.
Enmig d'aquesta incertesa trobem una comunitat de persones que unides, treballen per optimitzar la situació, donar respostes a les preguntes que encara no tenen resposta. M'agrada meditar en la paraula "esperança" i en el seu significat. A l'enciclopèdia catalana es defineix així: "Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se". Necessitem creure i tenir confiança en què la nostra situació actual anirà millorant, que el que vindrà serà millor que el que deixem enrere. Aquesta esperança en una millora del que està per venir, però que  ha d'anar unida a una percepció de la realitat molt realista, necessitem tenir fe però essent conscients de quina és la realitat que ens rodeja i que és allò que s'ha de millorar i treballar i que bé en aquests moments no podem canviar.
Si no vivim una esperança realista patim el risc de viure una realitat de constant frustració i desgast emocional. Per transformar la nostra realitat necessitem ser conscients d'allò que necessita ser canviat i permeteu-me posar el focus en l'ésser humà. Malauradament allò que és més difícil de transformar és el cor de les persones, a mesura que canvio i treballo el meu ésser personal, la realitat va sent transformada de mica en mica. La incertesa es transforma en esperança i certesa en la mesura que sigui capaç de fonamentar la meva perspectiva amb valors que van més enllà d'aquest món. Us invito a centrar la vostra mirada i esperança en Déu, sabent que en temps d'incerteses ell transforma cada etapa en propòsit, restauració i maduresa.