Amb l’estrena del mes de febrer ens trobem amb una situació geopolítica nova: El Regne Unit ha sortit de la Unió Europea. Resta però tot el que queda de 2020 per negociar tantes coses que afecten els britànics al seu país, els europeus als respectius països, els britànics que viuen a Europa, els europeus que viuen al Regne Unit.
Les anàlisis sobre aquest fet han omplert els mitjans de comunicació, ja des del 2016, quan va tenir lloc el referèndum que va desencadenar el procés del Brexit. Les reaccions, les més variades: satisfacció, tristesa, perplexitat... Personalment, m’identifico sobretot amb la perplexitat, sembla que no m’ho acabo de creure...
Ara, ja no hi ha marxa enrere. Ja hi som, en aquesta nova situació i voldria esbrinar com la veuen els ulls de Jesús. Una gosadia, segurament, però m’atanso des de la pregària i recolzada per la vida de molts (1).
Ell, Déu fet home, va viure les vicissituds dels humans colze a colze. També avui; no s’ho mira dels del cel, sinó al nostre costat i es deixa impregnar per aquella satisfacció, tristesa, perplexitat dels homes i dones d’avui. Ell, va pregar al Pare “que tots siguin u, com tu i jo som u”. La crida a la humanitat és clara: esdevenir el que ja som, la gran família humana, diversa i plural, però fraterna, perquè fills tots del mateix Pare. Jesús ho desitja amb totes les forces, però compta amb la nostra llibertat per portar-ho a terme; amb la teva, amb la meva. Compta amb la nostra capacitat de, més enllà de tot, construir ponts, teixir relacions, establir diàleg, estimar tothom.
Aquest post no el llegirà Boris Johnson, ni Ursula von der Leyen... que potser tenen la possibilitat de fer alguna altra cosa, a més a més. Ho llegireu homes i dones com jo, i això sí que està a les nostres mans.
Amparo Gómez Olmos
(1) Et recomano el reportatge “No només Brexit” realitzat pel Moviment dels Focolars, amb testimonis locals.
