Molts nens salven coses de la vida quan neixen, però pocs salven una vida. És el cas d’una nena recent nascuda de Sevilla. Ha vingut com Jesús, per salvar el seu germà. Pocs tenim una missió tan clara en aquest món abans d’arribar-hi. El germà de la nena, però, té 10 anys i la síndrome Shwachman-Diamond, una malaltia poc freqüent però hereditària, que afecta les cèl·lules mare de la sang, cosa que provoca que, amb el temps, es generi una fallada dels glòbuls vermells, dels blancs i de les plaquetes.
La nena ha nascut amb totes les característiques i condicions necessàries perquè es pugui realitzar un transplantament de sang del cordó umbilical que farà que el seu germà es curi. Els professionals de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío ho han aconseguit a través d’una tècnica anomenada Diagnòstic genètic preimplantatori.
Molts han batejat a la petita com la “nena medicament”, un nom que es queda curt i que instrumentalitza la gran simbologia que té la seva arribada. Néixer per garantir la vida d’una altra persona no et converteix en un simple tractament, sinó en una persona excepcional.
Fets com aquest fan pensar que ciència i fe no estan tan llunyanes com sembla, de fet, demostra com la ciència pot arribar a ser molt cristiana. És innegable que grans avanços poden arribar a fer miracles; però també és veritat que hi ha miracles que molts cops només es poden explicar en base a la fe; també és la fe en alguna cosa que impulsa la insistència dels investigadors. Altres vegades, la ciència arriba i promet arribar tan lluny que podria fer perdre sentit a la fe en Déu; vet aquí els múltiples debats bioètics que estan sobre la taula en aquest moment al nostre món.
De la protagonista de la història no en sabem encara el nom, ni li hem pogut veure la cara. El que sí que és cert és que el seu naixement ha ensenyat la cara més humana de la ciència i que ha arribat a la seva família amb molt més que un pa sota el braç.