Semblen indestructibles. Les monedes d’un cèntim d’euro es resisteixen a desaparèixer dels nostres moneders. Però, ves per on, hi ha una manera de pregar que ens farà donar-les-hi un valor infinit. I no té res a veure amb fer-se milionari!
Al matí quan estrenes el dia, agafes cinc monedes de cèntim i les introdueixes a la butxaca dreta del teu pantaló.
En el tràfec quotidià dels encontres i les relacions, et vas topant amb un o altre, llegeixes el correu d’aquell o d’aquella, t’assabentes de l’última notícia o de la següent... I en algun d’aquests impactes tens la sensació que aquella realitat et supera i la teva intel·ligència ignora quina resposta podria donar-s’hi. Necessites posar-ho en mans de Déu.
Es aleshores quan et recordes d’aquelles cinc monedes de cèntim que remenes cada vegada que et poses la mà a la butxaca. Agafes una d’ella i la fas anar de la butxaca dreta a la butxaca esquerra. Amb aquest trànsit la teva intenció és posar davant Déu aquella realitat. Per uns instants, ocupa la teva ment i el teu cor, mentre demanes inspiració per fer el que calgui de part teva.
En endavant, cada vegada que poses la teva mà on és la moneda viatgera, pregaràs silenciosament per aquella persona o col·lectius. A mesura que passa el dia, la teva butxaca esquerra anirà recollint altres testimonis d’intenció de pregària. Ara són dos, van tres...fins a cinc. Cinc és una xifra que permet recordar qui hi ha darrera cada petita moneda.
Quan arriba el vespre i et buides les butxaques dels pantalons, abans no et caigui tot estès per terra en treure-te’ls, recolliràs els cinc cèntims que van començar la jornada a la butxaca dreta. I en recollir-los faràs un exercici mnemotècnic i espiritual, amb intenció guaridora sobre els qui has posat davant Déu en aquell dia. Ara, abans de cloure la jornada, pregues per ells de nou, convençut de la força de la pregària quan es fa des del cor.
