L’acompanyament espiritual ajuda a pregar millor. En ser acompanyants, s’aprèn a llegir Déu en la vida i a respondre-li adequadament.
En primer lloc, l’acompanyant ajuda a llegir la pròpia vocació. Cal saber interpretar quina és la vocació que el Senyor ha escrit en nosaltres. Ell ens crida d’una forma única. Ens dona un nom nou que ningú coneix sinó el que el rep (Ap 2,17). Aquesta vocació té a veure amb aquell aspecte de la vida de Jesús que cadascú és cridat a posar en relleu: Jesús que guareix, Jesús que interpel·la, Jesús que prega, Jesús que estima incondicionalment... La meva vocació em duu a recrear Jesús d’una manera que sols jo sé fer. Feliç quan tot els aspectes de la meva vida cooperen per a dur a terme la pròpia vocació. Això és senyal que l’estic llegint bé.
En segon lloc, l’acompanyant ajuda a llegir la llei que Déu ha escrit en el meu cor (Jr 31,33). No som ordinadors on es replica un software de manera igual. La llei del Senyor, la seva proposta de felicitat per a tots, pren en mi una dimensió personal. Em toca discernir a cada moment com es tradueix en les meves obres la voluntat de Déu. Si la primera llei va ser escrita sobre pedra, la llei ara és escrita en els nostres cors. Cada batec compta, cada pas és intransferible. Per això, cal traduir en mi el que és un horitzó de plenitud per a tots.
En tercer lloc, l’acompanyant m’ajuda a llegir la carta que Crist llegeix amb la meva vida en el cor dels altres (2 Co 3,3). Quan em deixo fer, Crist transforma la vida del món aprofitant-se de la meva disponibilitat. Jo li dic “aquí em tens” i ell va fent com l’artesà amb les seves eines, com l’artista amb el seu pinzell. I sols, en aturar-me i mirar enrere, em dic: “Déu era allí però jo no m’havia adonat”. Mentre que la seva obra s’ha realitzat en d’altres a través meu.
Per a poder fer aquesta triple lectura, cal l’acompanyant espiritual.
