Diu el psicòleg nord-americà Simon Sinek que els joves “millenials” no semblen sentir-se feliços en el lloc de treball. Considera que les causes de llur infelicitat es troben en quatre temes
- El fracàs dels pares en educar llur auto-estima. Com que els pares els han fet sentir especials i no els han mostrat que cal l’esforç per obtenir premis, resulta que en entrar al mercat laboral se senten inferiors a les generacions més adultes que ells.
- La tecnologia. Les xarxes socials i el telèfon mòbil els han acostumat a rebre gratificacions efímeres (en forma de descàrregues de dopamina) a través dels “likes” de la xarxa. Però les angoixes i la incertesa de l’adolescència no es poden compensar amb dopamina (vingui de l’addicció al mòbil, a les xarxes socials, a l’alcohol o al joc), sinó amb amistats profundes. I avui l’amistat profunda no és precisament estimulada per les xarxes socials: fins i tot quan els amics es troben físicament, sovint estan més pendents del mòbil que de la presència real i el suport afectiu als altres.
- La impaciència. Com que internet els ha acostumat a respostes ràpides o immediates a llurs interrogants, els falta paciència. I per exemple, marxen d’una empresa al cap de 8 mesos de treballar adduint que “no estic tenint impacte”. Com si hom pogués “tenir impacte” només després de 8 mesos de feina...
- El context. Les empreses i els directius estan fixats en resultats a curt termini, i no en horitzons temporals més amples. Per això no estan ajudant els empleats millenials a adaptar-se a les noves condicions de treball i a trobar sentit a llurs vides laborals en el llarg termini.
Fa uns dies discutíem aquests arguments amb una colla de joves millenials que estan a punt de sortir al mercat laboral, i se sentien certament interpel·lats pel diagnòstic de Sinek.
Sinek insisteix que “no és culpa seva” tot això que els està passant. Però tal vegada podem fer-hi alguna cosa tots plegats. Una de les vies és treballar la paciència en relació amb decisions vitals que no es poden resoldre ràpidament i racionalment. I aquí em va venir a la ment un breu text de R.M. Rilke, que escriu a un jove aspirant a poeta recomanant-li la paciència en relació amb les decisions vitals a partir d’una expressió molt bonica: “Viure les preguntes”.
“Vostè és tan jove, està tan abans de tot començament, que jo voldria pregar-li de la millor manera que sé, estimat senyor, que tingui paciència amb tot el que no està resolt a dins del seu cor, i que intenti estimar les preguntes mateixes, com a habitacions tancades i llibres escrits en un idioma molt estrany. No busqui ara les respostes, que no se li poden donar, perquè vostè no podria viure-les. I es tracta de viure-ho tot. Visqui vostè ara les preguntes. Tal vegada després, poc a poc, sense adonar-se’n, viurà un dia llunyà entrant en la resposta.”
R. M. Rilke Cartas a un joven poeta Alianza, Madrid 1999, pp.44-45 (Carta 4)
Quan acceptes deixar d’urgir respostes i no creus que la teva raó o la teva voluntat impacients poden descobrir les respostes al marge de la maduració que demana la vida, aleshores prens paciència. I amb el temps que calgui, la vida et descobrirà que estàs “entrant en la resposta”. Segurament trigaràs més de 8 mesos a “tenir impacte”, o a trobar el sentit en el teu treball, o a trobar el propòsit de l’empresa per la qual treballes, o a trobar-te al teu lloc en una relació sentimental que comença a adquirir caires de definitiva...
No es tracta de deixar passar el temps passivament. Ni d’urgir respostes o pretendre trobar-les amb la raó (al marge de la vida). Es tracta d’estar actiu vivint les preguntes, estimant les preguntes. I vivint-les en forma de decisions quotidianes: decisions que són aparentment poc importants però molt significatives per seguir vivint i estimant les preguntes relatives a decisions més importants.
.........................................
“Segueix l’impuls del teu cor. Calla: la paraula mata l’impuls creador.” Ernest Hemingway.
“Viu amb causa i deixa els resultats a la gran llei de l’univers. Passa els dies en una contemplació tranquil·la.” Zengetsu, mestre xinès de la dinastia Tang.
...........................................
· Quines de les quatre causes de Sinek identifiques en les teves insatisfaccions en la vida laboral?
·Quines decisions del teu passat han estat preses amb paciència, vivint i estimant les preguntes, al ritme que la vida les ha fet madurar?
· En quins processos de decisió vital estàs immers? Creus que estàs deixant passar el temps passivament? Creus que estàs forçant les respostes amb la raó o la voluntat impacients? Creus que està estimant i vivint les preguntes?
