Tendresa

· La Giulia i l’Alberto eren nòvios als quinze anys.  L’ Alberto va agafar un càncer, i la Guilia va seguir al seu costat fins a l’últim moment. · L’Aina i en Ricard van decidir que es casaven. Per què? “Fa un temps, quan teníem un problema de convivència, cadascun dels dos ens preguntàvem silenciosament: Vols dir que hem d’estar junts?. Ara, ja fa un temps que quan tenim un problema de convivència, ens preguntem com hem de solucionar-lo”. · Quan en Robert fa enfadar la Laura un dia a la nit, l’endemà la Laura es troba a la cuina un got amb un suc de taronja acabat d’esprémer. · En Joan i la Maria treballen en dues empreses diferents. Es truquen una vegada cada dia. Per donar-se alguna notícia o encarregar-se alguna tasca? No: només per preguntar-se: Com estàs? · En Jean i la Cécile són congolesos. Mesos després de casar-se, en Jean treballava al nord del país i va esclatar una guerra. Van passar-se vuit mesos sense saber res l’un de l’altre. Anys més tard, en Jean va haver d’anar a treballar a 500 km d’on vivien la Cécile i els seus quatre fills: es veien un cop cada dos mesos. Ara ja poden viure tots sis sota el mateix sostre. · En Joaquim té una malaltia psíquica greu. Passa èpoques ingressat a l’hospital. L’Anna -la seva esposa i mare de la seva filla- se l’estima i el recolza, molt especialment en els moments més difícils de la malaltia. · Fa uns quants anys, en Josep i la Magdalena van celebrar les noces d’argent amb un creuer pel Mediterrani. Quan sortien a la nit a contemplar el cel estrellat, quedaven commoguts. I es preguntaven: “Arribarem a celebrar les noces d’or”. Hi van arribar. · La Joana s’acomiadava d’en Joan, que tenia un càncer terminal. La Joana va dir: “D’aquí a no massa temps també pujaré jo cap al cel”. En Joan li va contestar: “M’hi buscaràs?” · Cada vegada que agafa un vol i l’avió s’envola per sobre els núvols, la Marta es recorda d’en Pere, el seu company, i prega per ell. En Pere va morir fa uns anys. · Cada nit, en Pau fa un petó al coixí de la Mercè per dir-li “bona nit”. La Mercè va morir fa poc, després de molts anys de matrimoni. En algunes religions i en les lleis civils dels països, el matrimoni és un contracte. El cristianisme diu que l’amor de Déu es fa present en el món en l’amor de la parella: l’amor humà té una força sobre-humana. · Quins sinònims de “tendresa” posaries a cadascuna d’aquestes breus històries? · Quines històries de tendresa coneixes? · Quines històries de tendresa creus que necessita més urgentment el teu entorn immediat? I el nostre ample món? Com pots fer reals aquestes històries?