Play

El verb anglès play té diverses traduccions al català, i totes elles remeten a activitats que ajuden a comprendre la riquesa de la vida humana. Play vol dir principalment: a) representar una obra de teatre; b) tocar un instrument musical; i c) jugar a un joc/ practicar un esport.a) Representar una obra de teatre. Els actors assumeixen uns papers en torn d'una trama creada pel dramaturg, i representen l'obra en un escenari i sota unes circumstàncies que defineix el director de l'obra. El resultat és una representació que transforma les percepcions i els valors dels actors  i dels espectadors.b) Interpretar una partitura. Tocant els propis instruments i escoltant els altres, els músics interpreten una partitura sota la batuta del director d'orquestra. Cada instrumentista i cadadirector desenvolupa la seva manera de tocar l'instrument o de dirigir la peça. El resultat és una música que fa emergir la bellesa, inspirant així les vides dels músics i dels espectadors. c) Jugar a un joc. El joc pot ser més o menys col·laboratiu o competitiu; i més o menys dirigit a divertir-se o a obtenir un resultat (una victòria, una marca). El joc està en part definit per les normes, el terreny (o el tauler) de joc i els equips. Els jugadors -de vegades guiats per un entrenador- han de mostrar enginy i destresa per a dissenyar i implementar estratègies que els portin a interactuar amb els altres de manera divertida o victoriosa.En tots tres casos, l'activitat implica persones que interpreten individualment i interactivament uns papers i unes directrius establertes per algú altre. És per això que són tres metàfores de la vida, en què representem/interpretem/juguem diversos guions i rols, en escenaris i equips diversos, a través dels quals ens transformem i transformem la realitat, tot fent emergir valor i bellesa. Com diu en Lluís Llach:"I som actors que a voltes,espectadors que a voltessenzillament i com si resla vida ens dóna i pren papers."Aquestes metàfores de la vida com a "play" remeten a un Personatge que alguns associen amb el dramaturg, el compositor o l'inventor del joc. Hi ha dues imatges religioses vinculades amb aquest Personatge:1)La noció hinduista que tota la creació és "leela", "el joc de Déu". L'univers és el terreny de joc de Déu i l'objectiu de l'espiritualitat és fer de tota la vida un joc. De vegades, però, viure és "treballós", certament. Però "el treball esdevé espiritual quan es transforma en un joc." (Anthony de Mello)2) La noció cristiana de la presència de Déu en la història humana ("providència"). Aquesta presència "és la seva habilitat per respondre a qualsevol cosa que l'univers o l'acció humana fan malbé. Déu és com un tennista hàbil, que sempre pot retornar el servei." (R.F. Capon)Cap imatge i cap metàfora no poden definir, encapsular o esgotar ni la riquesa de la nostra vida ni la realitat de Déu. Però, pel que fa a Déu,  el leela i la providència ens aproximen a la realitat de Déu com l'autor del terreny de joc (l'univers) i l'inspirador de vides que, tot interactuant, facin emergir el geni personal, la comunió grupal, el valor, la bellesa i la utilitat amagats al fons de la realitat.Certament, no podem ser ingenus: hi ha molt de dolor en les vides individuals i en la històriahumana. Però l'habilitat del Déu-tennista és aconseguir que ningú no surti del joc, que tothom recuperi el goig de viure malgrat tot. I l'habilitat de les persones consisteix a inspirar-se en el joc de Déu per sentir el goig i convidar tothom a seguir jugant, fins i tot en les circumstàncies mésdramàtiques. · Amb quina de les tres imatges de la vida t'identifiques més: el teatre, la interpretació, el joc?· Amb quins personatges t'identifiques (directors, intèrprets, espectadors) en les diverses activitats de la teva vida? · En quines ocasions descobreixes moments o dimensions de joc en ple treball, o en plenes dificultats?· En quines situacions creus que Déu no està aconseguint "retornar el servei"?· Davant de quins problemes concrets et sents cridat a "respondre a qualsevol cosa que l'univers o l'acció humana fan malbé"?