La saviesa dels profetes d'Israel

En certes ocasions, els mestres espirituals són capaços de formular en poques paraules un "programa" que pot orientar i donar sentit a la vida. La tradició dels profetes d'Israel, grans mestres espirituals, ofereix una síntesi d'aquest tipus en un sol verset del llibre del profeta Miquees. Diu així:El Senyor respon: «Ja t'han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima amb tendresa, camina humilment amb el teu Déu.» (Mi 6,8)             Aquestes tres actituds (que resumeixen els missatges dels profetes Amós, Jeremies i Isaïes) són una síntesi suggerent de les dimensions del nostre compromís en el món: Practica la justícia. Som convidats a treballar per un món on no hi hagi marginació, ni pobresa, ni desigualtats; on tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida lliurement. A fer-ho des de la professió, la família, el lleure, el compromís polític: des del treball en organitzacions que pretenen reconfigurar la societat a fi que no generi cap d'aquestes plagues que deshumanitzen les persones.Estima amb tendresa. La pràctica de la justícia tota sola ens pot endurir. No és ni fàcil ni ràpid intentar introduir canvis en la societat que redueixin la marginació, la pobresa o les desigualtats, i fomentin la llibertat efectiva per a tothom. Aquesta tasca pot portar la persona a treballar de forma exigent i eficient per canviar la societat, però oblidant la tendresa amb les persones. Per això, a més de practicar la justícia, som convidats a estimar amb tendresa: no perdre la sensibilitat en plena tasca, no esborrar mai els rostres ni deixar de costat els sentiments de les persones amb qui treballem, o d'aquelles amb qui convivim després del treball per la justícia.Camina humilment amb el teu Déu. Practicar la justícia i estimar amb tendresa poden generar frustració si ens creiem superman o superwoman. La societat  no canviarà de cop, i potser tardarem temps a veure algun resultat al nostre compromís. O tal vegada les nostres mostres de tendresa no seran correspostes i haurem d'acceptar un rebuig inicial per part de l'altre. La crida a la humilitat em recorda que el ritme dels altres o el ritme de la societat no és necessàriament el meu ritme. Que cal esperar un temps que no és el meu perquè el meu treball per la justícia i el meu amor tendre donin fruit en els altres. Que la meva iniciativa i el meu compromís són imprescindibles, però s'han d'alinear amb els desitjos i els plans més profunds que comparteixo amb els altres: amb els desitjos i els plans més profunds que Déu suscita als cors de cada persona.