La força de l'amor

Qui estima desitja retenir la presència de la persona estimada. Però ¿com podem retenir-la sense anul·lar-li la llibertat?Una cançó breu i potent del basc Mikel Laboa ens ajuda a pensar-hi.  A trobar camins per descobrir la força de l'amor. Txoria txoriMikel Laboa Hegoak ebaki banizkionerea izango zen,ez zuen aldegingo.Bainan, honelaez zen gehiago txoria izangoeta nik...txoria nuen maite. TraduccióSi li hagués tallat les aleshauria estat meu,no s'hauria escapat.Però així,hauria deixat de ser ocell.I jo...jo el que estimava era un ocell.  Aquest tros d'home del Mikel Laboa canta amb senzillesa (http://www.youtube.com/watch?v=6O3HTqa7l3A) que la temptació del qui estima és retenir l'altre tot rebaixant-lo, tallant-li les ales. Però si el rebaixes, ja no el pots estimar en la seva grandesa i dignitat. I tanmateix, estimar-lo en la seva grandesa i dignitat és admetre la possibilitat de perdre'l. La força del qui estima no es mostra  intentant retenir o subjugar les persones estimades sinó ajudant-les a créixer, o deixant-los espai perquè creixin. Són paradoxalment aquest respecte i aquest espai els que acaben creant els lligams més fort entre les persones. La força de l'amor és la força dels qui senten que la pròpia llibertat és respectada i promoguda per l'altre; i aquest sentiment els porta a renovar dia a dia la decisió de no trencar els lligams sinó de reforçar-los. Com es fa això en el dia a dia de la relació de parella? I en el dia a dia de l'amistat? I en les relacions entre pares i fills? I entre l'educador i els seus alumnes? I entre el "mestre espiritual" i els seus deixebles? I com ho viu això el creient en la seva relació amb Déu, feta d'amor/llibertat?  No hi ha fórmules precuinades; cadascú ha de buscar el com en cada circumstància. Per anar fent madurar aquestes relacions, cal temps i paciència; capacitat de demanar i oferir perdó; humilitat per a demanar consell i per a donar-lo; deixar espai al silenci i la pregària. Pep