Sant Cugat, 8 de març de 2019
Benvolgudes monitores i monitors de l’esplai
De vegades, quan us convido a meditar i a iniciar els infants de l’esplai a la meditació, em pregunto si hi acabeu de connectar. Perquè sou gent il·lusionada, activa, creativa i desitjosa de conèixer món i gent nova: quadren tots aquests desitjos vostres amb la meditació?
I és que entenc per meditació una pràctica de vida interior que consisteix a adoptar una postura còmoda (assegut, esquena dreta, braços relaxats) i prendre consciència del propi cos i de la pròpia respiració durant una estona. Aquesta pràctica s’ha de repetir periòdicament, sense massa variacions, procurant deixar de banda tots els pensaments o sentiments que ens vinguin a la ment mentre meditem. Una forma de recolzar el centrament en la respiració és repetir una paraula (per exemple, Aum o Maranatha) o una frase breu (per exemple, Kyrie Eleison); però no per pensar en el sentit de les paraules sinó per centrar l’atenció en com les pronunciem.
És una pràctica de cost zero: no demana ni música de fons a escoltar, ni un llibre a llegir, ni una imatge bonica o suggeridora a mirar atentament: només el cos i la respiració. I tanmateix: és compatible i útil per a vosaltres, monitores i monitors d’esplai? Perquè, d’entrada, la meditació és poc activa, una pèrdua de temps, repetitiva, poc creativa i -segons com- injustificable.
- Poc activa. Per meditar cal deixar de fer coses, deixar de parlar amb gent, aturar-se. Cal estar passiu.
- Pèrdua de temps. No es fa res de profit, no se’n treu res. Després de meditar no te’n pots anar a casa amb cap objecte a la butxaca que després puguis col·locar a l’habitació o ensenyar als altres.
- Repetitiva. Tot i que hi ha formes diferents de meditació, si volem meditar de debò, cal repetir moltes vegades la mateixa forma de meditar. Repetitiva... o rutinària?
- Poc creativa. Quan medites, de seguida et venen idees noves a la ment. Doncs en la meditació es tracta de deixar gentilment de banda les noves idees i concentrar-se en la respiració, o en la consciència del propi cos.
- Injustificable. Quan la meditació s’acompanya de paraules com Aum, Maranatha o Kyrie Eleison, aleshores la cosa es pot fer encara més inexplicable: aquestes paraules són usades per les religions com a invocacions. És a dir, en teoria et posen en contacte amb un Ésser que no pots veure (pitjor que parlar a una paret: la paret, almenys la pots veure); i a més, que no et contestarà amb paraules que puguis escoltar. Què pensaran les teves coneixences si saben que estàs fent això?
No vaig massa bé per ajudar-vos a connectar, oi? A veure si mirant l’altra cara de les cinc monedes que he presentat...
- Poc activa. La meditació és una escola de l’escolta. No sempre hem d’estar parlant, ocupant el centre de l’atenció dels llocs on estem. La meditació ens descentra i ens obre a estar atentes als altres.
- Pèrdua de temps. La meditació és una escola de la gratuïtat. Ens acostuma a fer coses autèntiques de les quals no es pot treure cap fruit o no es pot aprendre res d’interessant: per exemple, tornar a visitar una persona gran, fregar els plats o treure la pols.
- Repetitiva. La meditació és una escola del perfeccionament. Quan repetim una activitat amb atenció, l’anem fent cada vegada millor: assages. En francès, assajar una peça musical o una obra de teatre se’n diu “répéter”, repetir. També repetim quan estudiem, i poc a poc anem integrant coneixements o aprenent significats nous de les paraules.
- Poc creativa. La meditació és una escola de la concentració. Quan en la meditació hem de deixar de banda idees noves que ens venen a la ment, aprenem a concentrar-nos: a fer una sola cosa a la vegada.
- Injustificable. La meditació és un escola de relació amb l’exterior de mi. Repetir Aum (tres lletres que expressen en l’hinduisme la Realitat última com a creadora, mantenidora i destructora de tot), Maranatha (en arameu “Vine, Senyor”) o Kyrie Eleison (en grec “Senyor, pietat”) fa que la meditació m’obri a més enllà de mi mateix: a un àmbit que es troba més enllà del que puc veure o sentir. Un àmbit que no puc controlar, però que m’acull i em pacifica. Alguns l’anomenen el Transcendent, altres el Misteri, altres la Realitat Última, altres Déu.
Així, doncs: és bo per a vosaltres, monitores i monitors, anar a l’escola de l’escolta, la gratuïtat, el perfeccionament, la concentració i la relació amb l’exterior de mi? És bo que portem els nostres infants de l’esplai en aquesta escola?
De fet, alguns d’aquests cinc valors es poden experimentar en diverses activitats: el teatre, la música, l’estudi, l’esport, l’amistat... En tot cas, la meditació ens permet experimentar-los tots alhora. En conjunt, la vida dels qui mediten és més lliure, més profunda i més solidària.
És clar: d’entrada fa mandra assumir la primera cara de les cinc monedes. Però en grup, en comunitat, la mandra es venç més fàcilment.
Què en penseu?
Ben cordialment,
Pep
.............................
· “Tots tenim l’experiència de com solen ser d’avorrides i incòmodes les esperes. Com a art de l’espera que és, la meditació sol ser bastant avorrida. Doncs aleshores, quina fe tan gran cal tenir per asseure’s en silenci i quietud! Exacte: tot és qüestió de fe. Si tens fe en asseure’t a meditar, tanta més fe tindràs com més t’asseguis amb aquest propòsit.” Pablo d’Ors Biografía del silencio, 6.
· “Preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la memòria, l’enteniment i tota la meva voluntat, tot el que tinc i posseeixo; Vós m’ho heu donat, a Vós Senyor ho torno. Disposeu-ne a tota la vostra entera voluntat; doneu-me el vostre amor i gràcia, perquè aquesta em basta.” Ignasi de Loiola Exercicis espirituals [234]
............................
· Quins dels cinc valors de la meditació practiques mitjançant alguna de les activitats que fas regularment?
· Convenç una altra persona que es posi a meditar un cop al dia, com tu. Poseu-vos el repte de meditar durant 21 dies i animeu-vos: tot trucant-vos i explicant-vos les dificultats que teniu o les llums que rebeu, al menys setmanalment. A les tres setmanes l’hàbit ja s’ha creat.
