Hospitalaris

Fa uns mesos que els jesuïtes d’Espanya hem començat una campanya/activitat anomenada “Hospitalaris” (www.hospitalaris.org ). És campanya perquè pretén conscienciar la població sobre el valor de l’hospitalitat en relació amb els/les immigrants més vulnerables, els/les refugiats/des i els/les sol·licitants d’asil. És activitat perquè consisteix a acollir a casa meva una d’aquestes persones durant un temps.

Les migracions i la recerca de refugi són fenòmens socials que afecten avui milions de persones. Només els refugiats són 65 milions a tot el món. I resulta que a casa nostra les polítiques migratòries alimenten l’hostilitat en forma de tanques, centres d’internament i manca de recursos. Hospitalaris vol acollir enlloc de tancar fora, i treballar de manera pràctica i propera per construir una societat multicultural que enriqueix tant els qui arriben com els qui els rebem.

A Catalunya, Hospitalaris està organitzat per la Fundació Migrastudium (www.migrastudium.org ), que connecta immigrants o refugiats amb famílies de Barcelona perquè els acullin durant tres mesos a casa seva, i ofereix suport permanent als acollits i a les famílies acollidores.

L’acollida d’una persona (i més un estranger) ens treu del confort o dels equilibris familiars, que de vegades hem estat treballant curosament. Però és una ocasió per a rebre regals inesperats. Alguns testimonis de famílies d’acollida ens en parlen.

“...fue nuestra hija la que nos pregunto si estábamos dispuestos a acoger en casa a una persona. Nuestro piso es pequeño, para ello ella cedió su habitación (...) Ha habito muchas alegries al ver lo feliz que [Amadou] se sentia en casa, al ser tratado como uno más de la família. En algunos momentos, en los que le veíamos pensativa, procurábamos animarle diciéndole que era una persona con suerte por haver llegado donde ha llegado, y la vida no es fàcil, todos hemos luchado mucho...” Familia Lloréns Vercher

“A les persones que han estat a casa, en Luciano n’és una,  els hem tractat com ens agradaria que tractessin als nostres fills si es veiessin en aquesta situació. Per descomptat, és bàsic i fonamental que hi hagi una organització [Migrastudium] darrere, o al costat, amb qui poder col·laborar i anar comentant les situacions que anem vivint durant el període d’acollida. Ens sembla que val  la pena fer-ho, perquè d’entrada és una qüestió de justícia social (...) Hi ha una demanda social, una necessitat; per què no respondre?” Família Tarradellas Ricart

“Acollir en Besher ha estat una manera efectiva de transmetre als nostres fills la necessitat i el valor de l’hospitalitat, de compartir el que un té amb els qui més ho necessiten ... L’acolliment del Besher també els ha ajudat a prendre consciència d’altres realitats properes, a sortir encara que sigui a estones de la bombolla en que sovint es veuen immersos i a valorar el que tenen: una família que els dona suport i dedica temps, una llar, una bona escola, menjar calent cada dia, un passaport; fins i tot diners per a “extres”.. Els nostres fills estan aprenent que es pot (i s’ha de) viure amb menys. Hem après moltes coses de la seva cultura i religió. De fet aquesta ha estat la nostra primera presa de contacte real amb el món musulmà.” Família O’Dea Baylina

“... per sobre de tot, l’experiència d’acollir en Said ha estat un regal. Tenir-lo a casa i escoltar la seva història fa que moltes de les nostres preocupacions quedin diluïdes. Ens ha fet molt més autèntics, més sensibles i , sobretot, més agraïts. Ara som millors persones. La por al desconegut i a altres cultures cauen quan mires a algú als ulls i l’aculls com a persona.” Família Serra Arnau

“La quotidianitat ha canviat... tenim una quarta persona a casa i hem d’adaptar-nos a uns horaris i compartir l’espai. Com que en Bakary està tot el dia fora fent formació laboral i aprenent castellà, hem acordat un moment a la setmana per sopar tots junts i conèixer-nos millor i compartir les nostres històries... Deixar entrar en Bakary a casa ens ha desacomodat: quan obres la porta a algú això et descol·loca i també t’aporta una experiència de vida... També hi ha un motiu d’esperança perquè veiem en Bakary feliç i bé. Ell és molt positiu i ha aportat bon rotllo a casa.” Família Fortuny Font

Bon Nadal i un any nou ben solidari!

.........................................

“Ha vingut a casa seva,

i els seus no l'han acollit.

 Però a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit de ser fills de Déu.”

Evangeli de Joan 1, 11-12

..........................................

· “Hi ha una demanda social, una necessitat; per què no respondre?” A quina demanda social podem respondre nosaltres?