Conflictes de valors

La Lucy feia pràctiques en una empresa i el seu cap li va demanar que mentís sobre la seva identitat (que es fes passar per una altra persona) a fi d’obtenir dades sobre una empresa competidora. Ella no volia mentir i va ingeniar-se-les per obtenir la mateixa informació sense haver de mentir. Al cap de poc, altres becaris de l’empresa van anar a preguntar-li com s’ho havia fet perquè tampoc no volien mentir.En Michael i el seu equip gestionen un paquet d’hipoteques en risc de fallida. La propietat del paquet és un inversor internacional molt exigent financerament. L’equip s’ha espavilat per gestionar aquestes hipoteques sense desnonar ningú: dialogant amb l’Administració Pública, les plataformes anti-desnonaments, i la premsa; i obtenint el vist i plau dels inversors. No ha estat fàcil, però han aconseguit quelcom de molt important: cap família al carrer.
Davant d’un conflicte de valors entre el professional i l’organització en què treballa, hi ha tres opcions: fer el que diu l’empresa tot renunciant als propis valors, marxar de l’empresa, o intentar ser fidel als propis valors sense marxar de l’empresa.
¿Podem o no podem intentar ser fidels als nostres valors? Aquest dilema ha aixecat centenars d’arguments en les dues direccions. Però el que em sembla definitiu són els fets: hi ha gent que decideix intentar ser fidel als seus valors. Els exemples – com el de la Lucy i el d’en Michael- proven que és possible ser fidel als valors. I proven també que és possible sortir-se’n, és a dir, no haver de marxar de l’empresa perquè has estat fidel als teus valors.
Mary Gentile, una professora d’Ètica professional i empresarial, diu que “la voluntat lliure és un assumpte de voluntat lliure”. És a dir, que la llibertat per ser fidel als propis valors es pot discutir teòricament, però al final es fa real quan l’exercim, i no se’n fa si no l’exercim.  L’autora dóna pistes al seu llibre Dar voz a los valores perquè qui vulgui exercir la llibertat ho pugui fer de manera més sòlida: amb més probabilitats de sortir-se’n sense haver de marxar de l’empresa. Es tracta de posar-s’hi i anar fent passos: com més passos es fan, més ganes es té de seguir fent-ne i més habilitat s’acumula per sortir-se’n amb èxit. A més, un dels principis que proposa és “Donar veu als meus valors porta [l’empresa, el professional] a prendre millors decisions.”
Finalment, Gentile afirma que val la pena intentar-ho fins i tot quan no ens en sortim amb èxit. En altres paraules, val la pena lliurar certes batalles fins i tot si les perdem.
......................
· “L’emplaçament fa la bondat de al llar, la profunditat fa la bondat de la ment, la generositat fa la bondat del soci, la sinceritat fa la bondat de la parla, l’ordre fa la bondat del govern, la capacitat fa la bondat dels afers, l’oportunitat fa la bondat de l’acció”. Daodejing, 8.
· “El qui fa el mal es lamenta ara i es lamenta després. Es lamenta tant aquí como allà. Sempre es lamenta i sofreix percebent la impuresa dels seus propis actes. El qui fa el bé gaudeix ara i gaudeix després. Tant aquí com allà gaudeix. Gaudeix: gaudeix enormement, percebent la puresa dels seus propis actes.” Dhammapada 1, 15-16
· “I el Senyor [Jesús] va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: -‘Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum’. “ Evangeli de Lluc, 16,8.
......................
· Identifica una situació vital o professional en què has optat per fer el que et diuen que facis al marge dels teus valors. Quines habilitats personals o quines persones al teu voltant et van fer més difícil donar veu als teus valors? Què t’ho hauria facilitat?
· Identifica una situació vital en què has optat per ser fidel sense marxar, per “donar veu als meus valors”. Quines habilitats personals o quines persones al teu voltant et van fer més fàcil donar veu als teus valors? Què t’ho hauria dificultat?