Bereixit

       Quan ens trobem “enmig del camí de la vida” (Dante), podem passar èpoques en què, quasi imperceptiblement, l’energia vital decau. Algunes expressions que descriuen aquestes èpoques són: “Passen les il·lusions” “Sensació cada vegada més evident dels límits de la pròpia energia”; “L’existència adquireix el caràcter d’allò conegut”; “En tot es fa perceptible la rutina”; “Cada cop apareix més la mesquinesa de la vida”; “Cada cop s’afebleixen més les promeses de la joventut”; “La persona segueix fent el necessari només de manera mecànica, perquè ha de viure” (R. Guardini). I això passa tant als qui fan poques coses com als qui en fan moltes, tant als qui han fracassat com als qui han tingut èxit. I és que, en el fons, el sentit de la vida no el concedeix el fer coses, sinó “la força de l’experiència perceptiva” (R. Guardini): és a dir, la capacitat de percebre la vida amb profunditat.            En descobrir símptomes de feblesa de l’experiència perceptiva, de pèrdua de profunditat de la vida, pot anar bé plantejar-se una excursió interior guiada per Bereixit. Bereixit no és una marca comercial. És la primera paraula de la Bíblia hebrea i vol dir “al principi”. “Al principi Déu creà el cel i la terra” (Gn 1, 1). De fet, el principi cap al qual ens adrecem en la nostra excursió no es troba temps enrere sinó realitat endins.I per entrar realitat endins, el primer que suggereix Bereixit és que suspenguem la paraula. En efecte, la primera paraula de la Bíblia comença per la lletra Bet: la segona de l’alfabet hebreu després d’Àlef. Això suggereix que la Realitat/realitat profunda es troba abans de les paraules; i que si hi volem fer una excursió, no hi podrem accedir amb paraules. Al principi hi ha l’admiració silenciosa per la meravella de la vida. Després ja vindran les paraules: és a dir, el coneixement, les raons, els projectes, els desitjos, les estratègies i les lluites. Però d’entrada, al principi, hi hauria d’haver quedar-se boca-badat davant del món tal com és, de mi i dels altres tal com som. Hi hauria d’haver la joia i la gratitud fonamentals davant de la vida.Bereixit pot ser cada matí. En efecte, en començar el dia, abans de parlar, desenvolupar idees i projectes, buscar raons i dissenyar estratègies, puc fer silenci. Potser he de començar el dia mirant serenament l’espai que habito, meravellant-me de la gent amb qui visc, agraint l’aire que respiro, la dutxa que m’envigoreix, l’esmorzar que em reforça, la natura que m’envolta, el silenci de casa o el brogit del carrer... I aquest principi silenciós desemmascararà després certs hàbits, certes rutines, certs escepticismes que se m’han enganxat. Espolsarà l’aclaparament davant de la mesquinesa pròpia i aliena i farà brotar l’esperança de la generositat. Bereixit pot ser també cada principi. A cada nova situació, a cada nova activitat, el silenci i la meravella poden precedir l’acció, les paraules, les intencions. El silenci i la meravella ens prepararan a apreciar l’amplitud infinita de la realitat que se’m presenta, a descobrir-hi possibilitats que m’eren amagades, a escoltar profundament els altres, i a construir una resposta comuna enriquida amb les aportacions de tots. I finalment, Bereixit no hauria de dependre dels meus estats d’ànim, de la meva salut o del temps que fa. Bereixit tant si plou com si neva; “tant si m’omple la joia com si em buida la tristor”; “en la riquesa i en la pobresa, en la salut  i en la malaltia, tots els dies de la vida”. Perquè l’admiració inefable davant de la vida se’ns pot manifestar en qualsevol situació i estat d’ànim: fins i tot en els aparentment més desesperats. Aquesta és la gràcia. · Quines de les expressions de R. Guardini defineixen millor els meus moments de  decaïment de l’energia vital? · Quines reaccions espontànies em descobreixo tenint davant d’aquests símptomes de pèrdua de profunditat? Comprar coses, renovar el mobiliari del pis o el vestuari, fer esport compulsiu, buscar promocions a la feina, rejovenir el meu aspecte físic...? · Quins llocs del començament del meu dia poden ser escenari d’excursions silencioses realitat endins? La dutxa, fer el llit, l’esmorzar, l’espavilar amb tendresa els fills, un moment explícit de pregària...? · Quines transicions entre activitats del dia poden ser ocasions de Bereixit?