Acceptar

Quants gripaus que "ens empassem" durant el dia o al llarg de la vida,  i que se'ns instal·len ben endins!El passat "mal paït" és font  d'un present amb pors i desconfiances; i d'un futur  que es mou entre la resistència i la resignació.Però hi ha la possibilitat de treballar les emocions que ens hem empassat amb el gripau. De canviar el rastre d'aquestes primeres emocions i arribar a acceptar la realitat com a primer pas per a un present en pau i un futur amb oportunitats interessants.Salutacions i bon profit!"Cuando nos ocurre algo que no nos gusta, algo tan sencillo como podría ser perder un avión... inmediatamente dotamos a ese evento de un significado. Este significado es el que tiene el poder para poner en marcha emociones negativas como la ira, la frustración o la angustia. Capturados por la emoción, es muy difícil salir de ella si no entendemos la raíz de lo que ha ocurrido y, por eso, la palabra clave es la aceptación, que no es sino la reconciliación con la realidad. Quisiera remarcar que la aceptación nada tiene que ver con la resignación, entre otras razones porque la resignación lleva a la inacción dolorosa...En el momento en el que yo me abro a la posibilidad de aceptar algo, también me estoy abriendo a la posibilidad de considerar que puede haber una oportunidad oculta en esta situación y que puedo buscar el otro lado de la moneda.(...)Frente a la resistencia o la resignación, están la aceptación y el agradecimiento. Tal vez porque ni la aceptación ni el agradecimiento parecen razonables es por lo que nos permiten acceder a lo que tampoco parece posible. Dr Mario Alonso Puig Reinventarse. Tu segunda oportunidad Plataforma editorial, Barcelona, 2010 (1ª), capítol 15.  Tantes coses que ens passen durant el dia o al llarg de la vida, i potser no les "encaixem" espontàniament de manera positiva: somnis frustrats;  somnis acomplerts però que ens porten a "somniar truites" i cuinar així una futura frustració;  malalties pròpies o de la gent que estimem, "suspensos" acadèmics i vitals diversos...Quan "l'acceptació" no és espontània i quedem "capturados por la emoción", és el moment per a  treballar aquesta emoció: a fi de no anar bandejant entre la "resistència" i la "resignació". Treballar les emocions és "mirar-se-les des de fora" - és a dir, recordar-les situant-me més enllà d'elles: en una regió on deixo de ser protagonista del present per esdevenir espectador del passat. Aquesta regió projecta una llum nova sobre els esdeveniments passats i sobre les emocions que inicialment van sorgir en mi. Aquesta llum em porta a "reconciliar-me amb la realitat", i descobrir així les oportunitats d'acció i de joia ("agradecimiento") que estaven tapades per les meves emocions.El camí d'accés a aquesta regió té noms diversos: silenci, relaxació, inactivitat, perdre el temps, perdonar(-me), mirar(-me) amb humor, mirar(-me) amb tendresa, pregària. Pep