No podem romandre amb els braços creuats davant les necessitats dels germans. Aquesta és la premisa del perquè del meu voluntariat: sentir-me germana de la gent que ho necessita, germana de la Humanitat.
Jo sóc nascuda al Raval i des de feia temps sentía la necessitat de compartir el que sóc i el que tinc amb la gent del barri.
Paral·lelament a la decisió de fer els exercicis de Sant Ignasi en la vida ordinària va sorgir la necessitat d’”humanitzar la humanitat practicant la proximitat” com diu el bisbe Pere Casaldàliga. I així, amb aquesta premisa, va sorgir, com per casualitat, el voluntariat que faig a l’Associació Lligam des de fa 27 anys.
L’Evangeli són els pobres i l’ Evangeli és alliberament. La crida de l’Evangeli m’empenyia a col·laborar amb alguna entitat que treballés per l’alliberament de la pobresa, de la soledat, de la violencia… i això és el que fa Lligam.
A Lligam vam començar acollint dones que sortien, amb permís, de la presó però que no tenien un lloc per a anar a pasar-lo, bé perquè no tenien família o perquè tenien els lligams familiars trencats.
Amb el pas del temps acollim, també, dones soles o amb fills i filles que han estat víctimes de violencia masclista i dones que per diverses raons han arribat a l’exclusió social.
La majoria d’aquestes dones tenen una baixa autoestima i la nostra tasca principal és ajudar-les a retrobar la seva dignitat per tal que puguin ser protagonistes de la seva recuperació a nivel personal i de refer la seva vida a tots els nivells.
Acompanyar deu ser la paraula que millor defineix la tasca de Lligam.
Fer de voluntària a Lligam és fer feines molt diverses: tan aviat pots acompanyar al metge, a comprar, o a un judici, com ajudar a fer el sopar o oferir-te per ajudar en la comptabilitat… O acompanyar vides, ser una presència: passar la tarda escoltant, xerrant, respectant opcions… De vegades, en el silenci compartit, neix la complicitat.
L’important, sempre, és la persona que tens al costat: que se senti estimada i escoltada…. en definitiva que senti que és important per a algú.
En aquests dies que estem compartint amb el Covid-19 hem hagut de reinventar la manera de viure a la casa d’acollida, hem restringit al màxim, per prudència, els voluntariats i les visites i hem hagut d’aprendre a conviure, més que mai, les 24 hores del dia, però la bona voluntat de tothom i la creativitat de l’equip educatiu i de les dones i els infants acollits han permès que haguem pogut pasar aquests dies bé i sense cap contagi.
Esperem poder recuperar el contacte ben aviat. Tant de bo, aquesta nostra presència, fos transparència de la presència de Déu.
