A punt per començar la Patum de Berga, una festa que ha acabat sent Patrimoni de la Humanitat. Enmig de moltes criatures fantàstiques, nans vells, àguiles i guites... un dels balls famosos és el de les maces. Es tracta d'una escenificació de la lluita del Bé contra el Mal, documentada des de 1621. Les maces són personatges vestits de dimoni que porten un mànec amb una caixa rodona al final. Ballen, ballen al so de la música, mentre una metxa va cremant. Quan s'acaba la metxa i se sent l'explosió, els dimonis cauen a terra, i uns àngels s'acosten per rematar-los.
Aquesta escenificació ens porta a la vida mateixa: el mal és palpable enmig nostre. Balla, balla i sembla que no té fi, que és l'amo de la pista. Però un dia el petard explota i el mal és vençut. Només cal paciència, constància. Els àngels no ataquen els dimonis en una batalla d'igual a igual, perquè és absurd combatre'l amb les mateixes armes. Saben que el seu ball és efímer, que el seu mal s'acaba. La Patum ens ensenya a persistir en la dignitat de fills de Déu, ja que al final aquesta innocència brillant és l'única que restarà dempeus a la festa.