Arribem a aquells temps de la Litúrgia en què predomina el llenguatge apocalíptic, d’imatges difícils d’imaginar. I sobretot neguitoses, que els nens no entenen massa.
Per això el títol del dibuix ens facilita per on haurien d’anar les nostres explicacions. Primer mostrem el dibuix i a veure què diuen els nostres catequitzats. El més important per a fer una explicació intel·ligible és que aquest nen fa connectar els llavis i el cor, i del cor surten paraules maques. I que hi ha un “micròfon que fa d’altaveu, governat per Déu, que és qui ens dicta les bones notícies en el nostre cor, les bones paraules, amables, entre amics, que fan feliços els altres...
A partir d’aquí, fem treballar els infants:
Un diàleg amb ells:- quines notícies escoltem per la tele? Us agraden? Esteu cansats de tantes males notícies? Quines us han impressionat més?
Ara, Després de fer uns moments de silenci, els nens i nenes pensen NOTÍCIES BONES. I entre tots construïm un telenotícies positiu, amb bones notícies. La nostra veu pot ser un altaveu, amb bones o males paraules, notícies, comentaris que no són bons, ni fan feliços els altres. Per exemple...? Per què no diem coses bones, maques, que podem fer, que podem dir i que facin que el món sigui millor?
I pintem un dibuix que sigui una bona notícia.
I fem veure, per fi, la relació entre el dibuix i el títol del tema d’avui.
Com podeu veure, m’ha apartat bastant del text de Lluc, però no del dibuix que tenim davant nostre.
