Procurarem valorar les emocions fortes que senten els pares quan un fill o una filla comença, ja de ben petit, a obrir els ulls i a reconèixer els seus pares, i comença a somriure... més endavant dirà les paraules més emocionants: pare, mare... I els pares estaran molt contents!
En temps de Jesús, hi havia el costum de portar al Temple el fill i donar gràcies a Déu pel seu naixement. També van fer-ho amb Jesús (explicar una mica l’escena de l’Evangeli).
Però el més important d'aquell moment és saber què pensen els pares sobre el seu fill o filla, que ja demostra estar ben viu, ben viva... I la pregunta secreta que es fan és aquesta: “què serà el meu fill, filla quan sigui gran?". Però sobretot pensen si seran feliços, si tindran sort a la vida, si faran bé, si la gent estarà contenta d’haver-los conegut... És igual que quan uns pares joves passegen per la ciutat amb el seu fill adormit en el cotxet. La gent, quan el veu, a més de felicitar els pares perquè tenen un fill tan maco, es pregunten: què serà d’aquests nen o nena quan sigui gran...?
- Creieu que és una pregunta important? Per què?
- Fem una mena d’enquesta: què voleu ser quan sigueu grans? Cal controlar les respostes, que no se’ns vagin de les mans amb respostes més o menys disperses...
- La millor felicitat dels pares és que els seus fills siguin feliços.
Als pares de Jesús els va passar el mateix. Però aquell sacerdot del Temple els va dir (il·luminat per la llum de Déu) que Jesús seria molt gran, però que la vida li costaria molt...
Acabem amb un petit diàleg sobre la importància que té ser feliç des de ben petits, tenir tot el necessari per viure (que ho diguin els nens i nenes), fer que la vida sigui maca i que ells siguin feliços, FENT FELIÇOS ELS ALTRES, com va fer-ho Jesús.
La imatge de la foto que hem posat per encapçalar la sessió, és la de la Presentació, un dia molt feliç a casa...
I suggerir el dibuix d’un camí llarg que cada persona ha de seguir per viure la seva vida...
