El títol respon a l'experiència de saber que Jesús ha ressuscitat i ha vençut tota mena de senyal de tristesa i dolor.
I l’evangelista ens vol narrar una experiència que els deixebles ja havien viscut, perquè s’adonessin que ell era el mateix d’abans. Com diuen els teòlegs: "El Ressuscitat era el Crucificat": el fil de la història no es trenca, és un segon capítol d’una història que fins avui segueix real, i ara l’escrivim nosaltres.
Llegint aquest capítol 21 de Joan, ens adonem que és tota una narració d’entusiasme, de bon ambient, però també de “normalitat”, perquè aquella nit, com tantes vegades, no van pescar res. I després ve la sorpresa. Jesús sempre a punt per fer-nos feliços.
Qüestions que aporta aquesta narració:
- A Jesús li agrada fer-nos feliços. Com ens agrada a nosaltres fer feliços els amics i la família?
- Costa molt o poc fer feliços els altres?
- Creure en un Jesús així, ens agrada?
- Si us veieu amb cor de fer sortir a l’escena el diàleg entre Jesús i Pere (preguntar-li 3 vegades si l’estima, com a sanació de les 3 negacions…), no és un “ajuste de cuentas mafioso”, com diu un teòleg, sinó una manera de dir-li a Pere que segueixi confiant, però ara amb humilitat: que ell seguirà sent el cap del grup dels apòstols. Un senyal per seguir confiant en ell.
Potser també, per personalitzar més, valdria la pena que els catequitzats fossin més conscients de les coses i les persones que els fan feliços: alguna experiència on ells puguin explicar allò que els fa viure feliços a casa, al cole, amb els amics…
