Avui la història és molt maca. I parla d’un home, que es deia Zaqueu, i que volia veure Jesús, i com que era baixet, es va enfilar dalt d’un arbre. És normal, això? Havia de tenir moltes ganes de veure’l! Per què creieu que tenia tantes ganes de veure Jesús? Jo penso que volia veure Jesús, però sense que Jesús el mirés. Tenia dintre seu alguna cosa que li feia vergonya que Jesús la sabés...
Quan Jesús arriba al peu de l’arbre endevina què li passa a Zaqueu. I ara arriba el moment del dibuix: Aquesta escala no és normal: què té d’extraordinari? Que els esglaons siguin fets amb la paraula “amor”. Què vol dir això? I ara Zaqueu ja pot baixar de l’arbre. La història segueix: Zaqueu convida a dinar Jesús; se sent feliç... per molts motius. Diguem-ne uns quants.
I Jesús també s’hi troba bé amb Zaqueu. Per què Zaqueu convida Jesús a dinar? Zaqueu i els seus amics s’ho passen bé en aquell dinar d’amistat. Però ara ve la gran sorpresa. Expliqueu-la vosaltres, catequistes...
I acabem amb aquesta “lliçó evangèlica”: Jesús sempre fa que tots treguin el millor de sí mateixos. Els fa millors, més generosos, més alegres... Quin és el moment més emocionant de la història? Quin és el moment més alegre? Qui és el responsable de tot el que passa en aquesta narració?
