En primer lloc, cal destriar bé el dibuix (magnífic i tendre, com sempre). I esclarir bé què vol significar.
Per això se m’acudeixen aquestes preguntes:
- Aquest paisatge, què us fa pensar: en un bosc, en una ciutat? En un menjador de casa? En una classe del “cole”? Poso aquests casos extrems perquè els infants arribin a la conclusió del “desert”, que és també una manera de dir que moltes persones hi viuen: sense felicitat, sense aigua, sense amor... així no es pot viure, com algú que camina pel desert sense aigua.
- Una segona pregunta: què hi fan aquests “càntirs” ensorrats en la sorra? Què volen significar? Que hi ha molta gent que no ha trobat la felicitat. I sembla que estiguin perduts en la vida. Pintem situacions que ens han passat a la vida, i que hem patit, perquè estàvem tristos, com si ningú ens fes cas, ens estimés...
- La tercera pregunta ja relaciona la dona que va amb una branca seca... i Jesús, que d’alguna manera sembla una planta plena de flors que creix enmig del desert. Què vol fer aquesta noia amb la branca seca? (empeltar-la amb Jesús perquè també floreixi!) I, evidentment, la figura central del dibuix és Jesús REPRESENTAT AQUÍ COM UNA PLANTA QUE TÉ AIGUA I CALMA LA SET.
Conèixer-lo, estimar-lo ens fa feliços i ens ajuda a viure millor, molt millor que si tinguéssim moltes joguines, diners,... perquè ens calma la set de ser feliços PER DINTRE, no per fora... Per què el representen amb un cor que dóna aigua per a beure? Què vol dir: “calmar la set?”
Un cop explicat el dibuix, fem una representació de la història que explica l’evangeli de la dona samaritana i Jesús. ANAR A L’ESSENCIAL de la narració: Jesús porta la felicitat a una persona que estava trista (tenia set d’estar contenta per molts motius).
