S’hauria de començar dient que aquesta setmana acabem el temps litúrgic, amb la comparació d’un llibre que ja acaba el primer volum d’una història, i segueix en un segon volum, que el llegirem durant aquest any que ve. Per això ho celebrem pensant en Jesús, que durant tants dies ens ha “captivat” l’atenció, el cor, les ganes de seguir-lo. És una “HISTÒRIA INTERMINABLE” (recordant el títol d’aquella novel·la i pel·lícula: “La història interminable”, en què un nen llegia i li agradà tant que el llibre el va “xuclar” fins a convertir-se ell en un personatge del llibre. Alguna cosa de semblant ens ha passat també a nosaltres: Jesús ens ha convençut, ens ha “agafat” per dintre. I per això el seguim...
I ara empalmem amb aquesta imatge d’un Jesús que ens ha captivat, perquè ens estima i el volem estimar. És el nostre rei, però es un rei diferent. El dibuix ho diu:
- Fixem-nos en aquest cor que porta una corona. Què vol dir?
- Què vol dir que l’amor ens captiva, ens agafa per dintre, ens fa venir ganes de seguir aquella persona que ens estima tant?
Però la diferència és que Jesús no és un rei qualsevol; no té poder, no té armes, no té exèrcit, no té riquesa, no té res del que tenen els reis d’aquest món. Els reis d’aquest món no ens acaben d’agradar.
Ni tan sols els “reis del dia de reis, als quals escrivim una carta. Jesús no ens porta regals de jugar. L’únic regal és...? Durant la seva vida va fer regals especials als pobres, als malalts.
I, per acabar, fixem-nos que el dibuix té una creu i un Jesús que sembla que pateix. Per què hi posen aquest dibuix en un dia en què celebrem que Jesús ens ha entusiasmat, ens ha convençut per dintre?
Per això té un nen que l’ajuda, el consola i li diu que sempre el seguirà, encara que el clavin en una creu.
Què és el millor de Jesús? Què és el que més en agrada de la seva vida?
Per què val la pena creure i seguir les passes de Jesús?
