Avui podria ser un dia, encara que no tinguem el contacte directe amb els infants, per agrair a Déu totes les coses bones que hem rebut de la família, comptant amb situacions de nens i nenes que potser no viuen les millors condicions familiars.
Donem gràcies a Déu pels pares que tenim, que s’estimen i ens estimen, i això fa que siguem feliços, amb una felicitat que no et donen les joguines i els jocs, perquè és una felicitat que es queda dintre, com una escalfor que ens acompanya sempre.
Donem gràcies per les coses bones que ens ensenyen, encara que alguna vegada ens costi d’obeir, perquè tenim mandra o no veiem per què ho hem de fer. Gràcies per portar-nos a una escola on hem trobat amigues i amics que també ens fan feliços. Com ens ho faríem sense l’amistat amb els nostres companys i companyes?
Gràcies perquè els nostres pares se sacrifiquen per nosaltres, encara que estiguin cansats. Perquè ens cuiden si tenim algun problema. Perquè ens fan passar bones estones quan estem junts.
Gràcies perquè alguna vegada ens senyalen el cel, és a dir, que hi ha un Déu que ens estima, que ens ajuda i protegeix i té cura de nosaltres. Un dia Jesús va dir: “Vosaltres valeu més que les flors i els ocells del bosc; i si el Pare del Cel en té tanta cura, més es preocuparà de vosaltres.”
Jesús, que també va tenir una casa on va créixer i educar-se, al poble de Natzaret, va ser el qui ens va ensenyar la manera de ser feliços i fer feliços els altres: “estimar, estimar i estimar...”
